Urani barrat a Caetité, Bahia.

Cinc camions carregats d'urani van ser barrats aquesta setmana passada d' entrar a Caetité, localitat de l' estat de Bahia on hi ha una de les mines d' urani més importants del Brasil. L'alerta va sortir  del grup de medi ambient de la parròquia. La sospita que el material, procedent de São Paulo, contingués residus radioactius de les centrals nuclears d' Angra1 i Angra2 en poca estona va mobilitzar més de dos milers de persones de la població, que van passar cinc dies i cinc nits a la carretera impedint el pas dels camions. El mossèn de la parròquia, P. Osvaldino,  va ésser amenaçat per aquests fets.

Més desforestació a l`Amazônia

Les notícies són que torna a créixer la desforestació a l`Amazônia. Al Mato Gosso municípis com Ato Boa Vista entre agost de 2010 i abril d`enguany es van destruir 97,6 quilòmetres quadrats. Mentre que en el mateix període de l`any passat en el mateix indret s`havia desforestat tan sols 3,5 km2. Això sinifica un augment de quase 100% en un any. Nova Ubiratã també ha desforestat una àrea gran: 85,9 quilòmetres quadrats, seguit per Bom Jesus, on 79 km2 de selva já han cremat. En total almenys 53,7 km2 de selva han cremat al Mato Grosso en poc menys d`un any.

El Riu Guaporé i les comunitats quilomboles i bolivianes.

Després de força mesos he pogut tornar al Riu Guaporé. La conca del Guaporé neix al Mato Grosso i desemboca al Riu Mamoré, aquest al Madeira i després de milers de quilòmetres, finalment a l'Amazones. Estem en plena època de pluges el riu ha pujat set o vuit metres de nivell, com és normal en aquesta època. Quasi a tot arrreu les aigues han inundat els boscos de ribera dels marges, formant els "igapós", els boscos formats per arbres resistents a les inundacions de cada any. El nivell de les inundacions puja més o menys segons les pluges de cada any. La crescuda de les aigües i la pujada o baixada del nivel de les aigües del riu aquí forma part de les converses habituals, com aquell que parla del temps.

Revolta a la Hidroelèctrica de Jirau

Dimarts passat a les cinc de la tarda va començar una violenta revolta entre els treballadors de la construcció de la central hidrolèctrica de Jirau, situada a uns 120 km de Porto Velho, (Rondônia, Brasil). Uns grup  dels treballadors es va revoltar, fent-se portaveu del malestar i la insatisfacció general dels milers de contractas per a la construcció del pantà de Jirau, situat a la "Cachoeira do Caldeirão do Inferno", al Riu Madeira, un dels principals afluents de l`Amazones. Aquesta obra està comandada per l`empresa pública francesa GDF Suez, i per la brasilera Camargo i Corrèia.

Quaranta sis autobusos, utilitzats pel trasllat dels trebalhadors, van ser cremats; a més da la major part dels allotjaments e instal.lacions com menjadors, un banc i botigues que funcionaven al local. Destacaments de la policia estatal i federal van ésser enviats al local, però van resultar totalment isuficients per contenir la revolta.  Notícies sobre alguns morts no han estat confirmades, tot i que sovint s`acusa l`empresa d`amagar fets d`aquesta naturalesa, que són sempre mnimitzats pels mitjans de comunicació locals.

Continua la polèmica sobre la nova llei forestal brasilera

Rierol de São Miguel do Guaporé,
amb les marges d'arbres de protecció permanent  tallades,
com obligaria la llei del Codi Forestal

Mentre la construcció de Belo Monte já ha començat, malgrat manifestacions i recursos judicials, a tot el Brasil continua també la polèmica sobre el nou "codi forestal" del país. Després de la represa dels nous diputats i senadors del nou Parlament a Brasília, aquesta llei que ha de regular legalment la protecció dels boscos de tot el país, incluint la selva amazònica, s'ha escalfat.
La votació de la nova llei, que volien que fos el 15 de març, ja s'ha ajornat després de l'ofensiva en contra dels diputats defensors del medi ambient, convocant un seminari científic sobre l' assumpte i l'oposició a la proposta actual del codi forestal de la Ministra de Medi Ambient del govern de Dilma, Izabella Teixeira.

Manifestació a Brasília contra Belo Monte

Belo Monte: Contra les mega-hidroelèctriques a l`Amazònia!

Més de mig mlió de persones ja han firmat les peticions contra Belo Mote, que seran entregades demà al Palau de la presidència de Brasília. Aquest dimarts dia 8 de febrer centenars d`ìndígenes, riberencs, amenaçats i afectats per la construccióde de represes, líders i moviments socials de la Conca del Riu Xingú i d`altres rius amazònics estaran a Brasília per a protestar ontra el Complexe de Belo Monte i altres mega-hidroelèctriques destructives de la regió. També exigiran al govern que rediscuteixi la política energètica basilera, orint espai democràtic per la participació de la societat civil en el processos de decideixen aquestes questions.

Convido a tots els catalans a interessar-se i interessar els mitjans de comunicació sobre aquest desastre per a l`Amazònia que el govern brasler està decidit a tirar endavant.

Milionaris del Brasil



El senador de Rondônia Ivo Cassol

Amb 29.874.832,00 reals brasilers de patrimoni declarats (al voltant d'uns 13 milions d' euros) l'antic governador de Rondônia,  Ivo Cassol és un dels deu polítics més rics del nou parlament brasiler, segons la pàgina web del Congrés en Focus. Nové a la llista, Cassol està a la llista al costat de polítics denunciats per corrupció, com el famós Paulo Maluf. Entre tots deu han declarat quasi la meitat dels valors declarats pels diputats i senadors del Congrés, és a dir, menys del 2% dels elegits a l'octubre a la Cambra i el Senat. Del total de 1,6 mil milions declarats per 513 diputats i 54 senadors,  792 milions de reals (uns 162 milions d'euros) són d'aquest petit grup de multimilionaris. De mitjana, cada diputat ha declarat posseir uns 1,2 milions d'euros en cases,  negocis, finques, vehicles, objectes d'art, diners en efectiu i les inversions, entre d'altres propietats. D'on venen aquestes riqueses? En el seu cas, el  grup d' empreses de la família Cassol ha construit amb recursos dels bancs públics  diverses hidroelèctriques, que venen energia a la xarxa pública. Per cert, han rebut moltes reclamacions d'uns centenars d'indígenes que viuen més avall de les centrals, els indis de la terra indígena Rio Branco. Aquests es queixen que l'aigua del riu puja i baixa de forma irregular, matant les cries de tortugues i allunyant els peixos, i també de la destrucció d' un cementiri tradicional del poble Djabuti.