Les últimes amenaces a Casaldàliga

Les últimes amenaces a Casaldàliga són fruit d' una victória: després de molts anys d' expulsió, una part considerable de les terres robades als indígenes xavantes els seran retornades.
Una veritable operació de guerra ha estat montada pel govern per tal de cumplir les decisions judicials i treure totes les famílies que havien envait les terres dels xavantes, la terra Indígena Marãiwatsedé, a l' estat del Mato Grosso, dintre de la Prelazia de São Féix do Araguaia.
Com que Casaldàliga sempre havia defensat que es tornés la terra als indígenes, ell ha estat especialment amenaçat.
Per recomenació de la policia federal ha sortit de São Félix i está refugiat en un indret del Brasil no divulgat.
Per altra banda, els bisbes Casaldàliga i Balduino, (que Pere Casaldàliga anomena el seu "padrí") fundadors de la CPT (Comissió Pastoral de la Terra) i del CIMI (Consell Missioner Indigenista), van rebre el passat 17 de desembre de la presidenta Dilma, un premi especial de Drets Humans.
Casaldàliga no va poder estar-hi personalment, però en declaracions, la presidenta es va comprometre publicament a garantir la seva seguretat.

La desocupació de la terra indígena.
Aquest divendres farà una setmana i mitja de una veritable operació de guerra destinada a treure per la força els invasors de la terra indígena, amb participació de oficials de justícia, equips policials de la Força Nacional brasilera, e forces de la Polícia Federal i Exércit, a més de representants del govern federal.
Fins dilluns passat 13 grans hisendes havien estat fiscalitzades, de les quals 15 ja estan oficialmente sota control del govern. A les altres els ocupants van rebre entre deu dies i 24 hores dels oficials de justícia per retirar totes les coses.
La operació va ser planejada per treure els invasors pacíficament i per altra banda assegurar el dret dels indígenes de viure al seu territori tradicional.
El govern també s' ha compromés a donar terres als petits agricultors que es poden acoillir al programa de reforma agrária de la reforma agrária, i ja s'han registrat 183 famílies, de les quals almenys 80 tenem dret a rebre terres del govern.
Aquestes famílies també rebren beneficis dels programes socials d' ajuda del govern i s' instal.laran a l' Assentament Santa Rita, localitzat a Ribeirão Cascalheira (MT).
22 grans hisendes ocupen una tercera part de les terres envaides als xavantes, que són les principals responsables de la ràpida deforestació de la regió. Actualment aquesta és una àrea amb 61,5% de la superfície desforestada, convertida en camps i sobretot, pastures.
A més a més del bisbe claretià Pere Casaldàliga, han estat amenaçats el líder indígena Damião Paradziné i l' actual batlle del poble de Alto Boa Vista, Wanderley Perin.
Manifestants que es resisteixen a deixar les terres han tallat les carreteres amb arbres i forats en diversos punts del Mato Grosso, intentant impedir el pas del vehicles de la policia, que han estat atacats a pedrades, i fins i tot còctels molotov.

Confiem em vosaltres

Els que som fora seguirem essent embaixadors de Catalunya escampats pel món.
Treballant per la pau, per la justícia, per la solidaritat.
Jo no estic a cap ONG catalana. Treballo en una organització d' aquí mateix: La Comissió Pastoral de la Terra, una organització autônoma vinculada a l' església catòlica, luterana i algunes altres.
La nostra pàgina web http://cptnacional.org.br/
Aquesta setmana hem estat discutint a la nostra regió, Rondônia, amb representants de diverses associacions i movimen ts socials sobre la conquesta a la terra per mitjans no violents.
aquí la gent és molt religiosa. Hi havia representants d'altres cinc esglésies pentecostals.
Molts dels participants van expliocar les dificultats que tenen per aconseguir una mica de terra on viure i treballar, juntament amb les amenaces, agressions, expulsions judicials i processos que estan sofrint.
Podeu acompanyar-nos al blog: http://cptrondonia.blogspot.com.

No oblidem Corumbiara.

 

Imatge dels sbevivents del Massacre de Corumbiara, Rondônia, Brasil, l`any 1995.

Corumbiara és un poble al sud de Rondônia, aquí al Brasil. Aquesta és la regió que concentra les millors terres de l`estat, i també els majors latifundis. La terra que el govern donava als petits agricultors no era as aquesta. Quan el Moviment dels Sense Terra (MST) se`n va adonar, va decidir fer un campament amb uns 600 camperols de petits agricultors a la Hisenda de Santa Elina, al municipi de Corumbiara.

A la regió hi vivia entre altres Antenor Duarte, un dels més coneguts representants de les organitzacions d`extrema dreta dels grans propietaris, la CNA (Confederació Nacional d`Agricultors). Contra el parer de la majoria del consell de direcció del MST, tres dels líders més radicals van decidir resistir una expulsió decidida per la justícia, oposant-se per la força a la policia. Per la banda dels grans proprietaris, es va decidir que allí calia donar una lliçó exemplar als grups de sense terra que ocupaven les terres.

El resultat va ser `anomenat Massacre de Corumbiara, el fatídic dia 9 d`agost de 1995. Una veritable batalla va començar al voltants de les tres de la matinada, quan pistolers armats contractats per les hisendes de la regió, i soldats de la Policia Militar amb les cares tapades de passa muntanyes, van atacar el campament. Nens i dones van ser utilitzats com escuts humans pels pistolers per atacar l'últim reducte de resistència.  Entre les morts hi va haver la petita Vanessa, una nena de tan sols sis anys. Cinquanta cinc agricultors de l`acampament van resultar greument ferits. Alguns dels morts van ser executats després de presos. Altres van desaparéixer. Com a responsable de tot, el governador Valdir Raupp, que avui continua com a senador de Rondônia i president d`un dels majors partits polítics brasilers, el PMDB

Corumbiara pertany al bisbat de Guajarà Mirim, el bisbe Dom Geraldo hi va acudir a auxiliar les famílies i els supervivents, que es van allotjar als locals de la parròquia. Va visitar el campament uns dies després dels fets, quan ho va autoritzar la policia,  i va recollir-hi uns óssos calcinats, que va comprovar que s`havien cremats cossos humans a l`acampament. Encara hi ha un procés a la justícia per jutjar les indemnitzacions que haurien de rebre els ferits i les famílies dels sobrevivents.

A l'època feia dos anys que jo havia arribat al Brasil, justament al bisbat de Guajará Mirim, tot  que en un poble molt allunyat de Corumbiara. Algunes setmanes després vam tenir un petit incident a Iata un districte de Guajará mateix. Dom Geraldo espantat, ens va alertar que anéssim en compte, que ens calia veure amb la Pastoral da la Terra (CPT) el que fèiem, i em va demanar si podia dedicar-m`hi una mica a la regió. Hi he estat des d`aleshores més o menys ficat. (continua)

Conflictes agraris de Rondônia 2011

A la CPT cada any editem un llibre documentan els problemes de la terra del Brasil. El dia 11 de maig vam fer la presentació del llibre a Porto Velho, destacant la situació de Rondônia. 

Vegeu al costat aquesta presentació de diapositives amb els principals conflictes agraris de Rondônia de 2011.
Podeu trobar el resum estadístic de tot el Brasil a la pàgina de la http://www.cptnacional.org.br/

Els bancs espanyols a l`Amazônia

Destrucció de l´Amazònia.
Interferències des de les empreses i bancs espanyols



Dimecres 21 març 2012, Sabadell
Casal Pere Quart (Rambla de Sabadell 69, Sabadell)
Hora: 19h
Acte amb la participació de:
Ivanei Farina Dalla Costa i Iury Paulino Bezerra, representants del Moviment d'Afectats per les Represes de Brasil (MAB)
 Mónica Vargas (ODG)

Vegeu el Cartell a aquest enllaç

 

Organitza: ODG amb el suport de l'Ajuntament de Sabadell

(i el 22 de març a Barcelona...)

On són les alternatives?

Torre de la línia d'alta tensió de 2.420 km. construída entre Porto Velho (Rondônia) i Araquarara (São Paulo) per 85 municipis i deflorestant oficialment 531 hectàries de selva.

Novembre passat vaig estar per Catalunya, sotmesa a un estat col.lectiu de depressió. Tot semblava igual... menys la gent. La reclamació per la crisi econômica, la falta de feina, els deutes, els bancs, els indignats... S' anunciava la caiguda imminent dels socialistes i la pujada dels altres amb aires de "nosaltres no en tenim la culpa". Però fins i tot els aturats (i sense subsidi) continuaven voltant amb el seu cotxe. Un cotxe vell i atrotinat, és clar. I ningú, ni els més crítics, insinuava cap alternativa al model de desnvolupament i al capitalisme financer que ha enfonsat el país i fa trontollar Europa sencera. Passant per Lloret de Mar, els cosins ens deien que els principals turistes ara són el russos i els brasilers. Els brasilers de peles, és clar, els diem nosaltres, perquè els altres...

Pinten bastos a l' Amazònia

Serlva tallada a Mutum Paraná, área que inundarà el Pantà de Jirau.

Una altra vegada hem de dir que les coses no pinten gaire bé a la regió Amazônica. Segons els mals resultats de l' últim any, la selva tallada i cremada entre agost de 2010 i juliol de 2011 ha arribat a 6.238 km2. La tendência a la baixa de la desforestació dels ultims anys s'ha acabat, i la destrucció de la selva torna a créixer, amb tots els els seus efectes negatius per a l' esclafament global i el canvi climàtic. Així com tots els governs han dit que els acords de Durban han estat bons, també el govern brasiler s' ha esforçat per maquillar els resultats i a dir a tot el món que aquests són els millors resultats dels últims anys. Una cosa està clara, tal com va ara, la tendència de les cremades a l' Amazònia torna a créixer.