La mort del Paraíba (2)

L'ocupació de la "Fazenda Riacho Doce"
Després d' aconseguir deslliurar-se dels pistolers i de les vaques de la "Fazenda Riacho Doce" de l' Interboi, a Seringueiras, res impedia el campament de sense terra "Paulo Freire 3" d' entrar i ocupar les 2.500 hectàrees de terra. Sabien però, que mentre estaven junts acampats a la carretera estaven més segurs: Tenien els seus sentinelles a l' entrada del campament per avisar davant de qualsevol sorpresa.

Peró la suspensió de l' última ordre d' expulsió, després que el procés judicial passés a la justícia federal, els va donar la falsaimpressió que ja havien guanyat la partida, que la terra era seva i tan sols havien d' esperar el procés burocràtic oficial. 

Van fer un mapa marcant les carreteres i van dividir la terra en 82 parcel.les, d' unes 30 hectàrees cadascuna. La primera intenció era continuar junts, acampats a la carretera i anar cadascun al seu tros a treballar i a plantar. Però la impaciència per tenir casa, després d' anys de viure acampats en barraques, va fer que alguns comencessin a fer la seva casa i anar a viure cadascú al tros que li havia tocat a la repartició.

Una de les famílies amb la seva casa dintre del campament, en fotografia de gener de 2012. 

Ràpidament van començar a construir cases de fusta escampades i a plantar de tot als terrenys que abans tan sols tenien herba i pastura pel bestiar. Van deixar intacte l'antic casalot del "fazendeiro", mig desballestat, amb la intenció que continués com un centre comunitari. En una estratègica cantonada van construir una capella de fusta, fent-hi catecisme i celebració dominical cada setmana. Com a les altres comunitats de la parròquia,  el mossèn hi anava a dir missa cada dos mesos i van escollir un equip de responsables de la comunitat.

El primer enfrontament.
Tot semblava anar bé fins el dia 01 d'agost de 2011. A la CPT (Comissió Pastoral de la Terra) ens va arribar la notícia que hi havia hagut un tiroteig en una casa de l' ocupació i dos líders havien resultat ferits. Un d' ells era el Paraíba, amb un tret a la cuixa. L' altre era un vell conegut com a "Cangàia", havia rebut un tret a l'esquena. Fins i tot havien fet fotografies dels agressors, que poc després eren empresonats pel grup i entregats a la policia... que els alliberava poc després!

Segons el Paraíba, els trets van sortir de dos germans, un d' ells Gilson de Oliveira Sá, conegut com a "Lobito", que havia rebut un tret de pistola que li havia travessat la cuixa (i que per poc podia ser fatal, tocant-li la vena femoral). En Cangàia havia estat ferit per un tret d 'escopeta de caça del germà del primer, Cristiano Oliveira de Sá, i una bola de plom li havia quedat encastada a la columna. Els metges no s' atrevien a tocar-la, i sortosament  no li havia provocat greus conseqüències. 

El Paraíba (esquerra) i el Lobito (dreta) al mateix banc
abans de l' enfrontament de l'agost de 2011.

Més tard vam saber que l' autor del tret que havia ferit el Paraíba també havia resultat lleument ferit. L' any passat vaig conversar amb ell, amb el Lobito, i em va mostrar un munt de senyals de plom que l' havien ferit lleugerament a tota l' esquena. Segons el Paraíba aquest tret el va fer algun dels seus companys, amb la mateixa escopeta vella del seu agressor, després que ell fou ferit i sortís corrent darrera la casa. Les fotografies de dalt haurien estat fetes aquell dia.

Els motius de l'enfrontament. 

Segons el Paraíba i el seu grup, el Lobito i el seu germà havien estat en algun temps del campament Paulo Freire 3. Ells havien tornat començant a comprar alguns dels terrenys que s' havien repartit. segons un acord que havien signat totes les famílies, això ningú no ho podia fer abans de tenir els títols, sense autorització de la direcció del campament en alguna excepció, per evitar que hi hagués especulació, amb compra i venda de terrenys en comptes de famílies treballant a la terra. En aquest cas els dos germans havien estat admesos, perquè ja havien format part del campament i el venedor dels terrenys estava malalt i no podia continuar treballant a la terra. Però els dos germans haurien començat a tenir problemes amb els veïns, prenent-los part del terrenys, i començant a fer noves ofertes de compra de terrenys, completament desproporcionades. 

El consell de líders del campament havien anat, desarmats, a cridar-los l' atenció i a demanar-los de parar amb l' actitud que comprometia la pau entre les famílies i comprometia tothom. Els dos germans els haurien rebut armats. Ells s' havien limitat a fer-los fotografies, però això va provocar la resposta a trets del Lobito, que tenia un revòlver amagat sota la camisa (primeras fotografia).

Aquesta versió, del Paraíba, havia estat contestada, assegurant que assegut al banc (segona fotografia) el Paraíba s'hauria llençat al damunt del primer, intentant desarmar-lo. I en aquest moment aquest li havia tirat un tret per defensar-se(?). Veient les dues fotografies, sembla que la de dalt sigui la primera, i no la última, com afirmava el Paraíba.

Quina és la versió correcta? No ho sé. Sigui com sigui, el que està clar és que al campament Paulo Freire 3 va començar un enfrontament intern irreversible que va acabar amb la mort d' aquest darrer. 

La mort del Paraíba (1)

La violència agrària i la impunitat han provocat aquesta any passat (2012) set morts a Rondònia. I una dona greument ferida, que va escapar per poc. 

Més tard el seu marit, Orlando Pereira Sales, conegut com "el Paraíba", el 29 de novembre de 2012 no va tenir tanta sort. Aquell dia jo estava a Porto Velho, l' endemà a la matinada vam fer més de 400 km de carretera per anar al seu enterrament. 

Va ser l'últim assassinat per causes agráries a Rondònia l' any passat. Però els de 2013 van tenir pressa per arribar: Un matrimoni va ser assassinat la matinada de cap d' any a Vilhena. 

Al Paraíba ja l'havien amenaçat de mort diverses vegades. L' any anterior havia estat ferit amb un tret a la cuixa que per poc no li havia tocat la femoral. Amb l'1 agreujament de les amenaces i sabent que ja li estaven preparant una emboscada, el 14 de març de 2012 va haver de fugir de Seringueiras. L' endemá mateix un agricultor de Seringueiras va ser assassinat a la parada d' autobusos, deprés que l' haguessin confós amb ell. 

El Paraíba i la seva dona parella féia uns cinc anys que els coneixia. Eren els líders del campament de sense terra de Seringueiras, un poble veí d'on vivia. Havien acampat aprop del poble, reivindicant la terra d'un terratinent conegut com "Interboi", que es diu Sebastião de Peder. En realitat la terra del terratinent, de 2.500 hectàrees, era pública i sense documentar, i l' Interboi, se n' havia apoderat de forma irregular feia alguns anys. El govern, através de l' INCRA (Institut de Reforma Agrária) l' havia intimat a tornar la terra per a poder-la repartir. El grup del Paraíba ho havia sabut i havien acampat a la carretera demanant la terra per a unes 80 famílies. 

Des de ben aviat, havien aconseguit el suport de les monges i del rector de Seringueires, primer acampats a la carretera, després acampats a l'altra banda del poble. Eren una bona colla de famílies, cadascun amb la seva barraca de fustes i de palla. Van convidar el bisbe de Guajará Mirim, Dom Geraldo Verdier, en la seva visita pastoral, i aquest també va assinar un comunicat de suport al grup.

Ells es pensaven que aconseguir la terra se Seringueiras, reclamada pel govern seria fácil. No sabien el que els esperava. Els han estat expulsant unes quatre o cinc vegades. Els expulsaven d'una banda, acampaven en una altra, i sempre acabaven tornant a prop de la terra que reivindicaven.

El procés oficial de l' INCRA va estar recorregut a la justícia pel terratinent i set o vuit anys després, encara no ha estat jutjat. Més ràpid han estat els jutges per atendre les peticions de treure els sense terra de l' indret. Les ocupacions de terra ha estat la única forma eficaç de lluitar contra el monopoli de les terres ern poques mans al Brasil i fer que es reparteixin algunes terres les famílies d'agricultors que no en tenen. Les ocupacions de latifundis han estat un dels principals mitjans del Moviment dels Sense Terra (MST) per aconseguir la reforma agrària.

El Paraíba havia estat un dels líders de l' MST de Rondônia. Després d' uns anys de dirigent del moviment, i després d'haver aconseguit terra per a ell i per a la seva família, va anar a ajudar un grup a Nova Brasilândia. Van formar el campament de Paulo Freire 1 i 2. Més tard van aconseguir uns acords sobre la terra, però no n' hi havia per a tothom. Va ser quan van anar a Seringueiras.

El "fazendeiro" no va recórrer tan sols a la justícia. Va armar més d' una quinzena de pistolers i els va posar a intimidar i atemorir el grup de sense terra acampats, amb por que ocupessin la terra. Però un dia que un grup d' aquests van sortir, els sense terra liderats pel Paraíba van sorprendre la resta, els van desarmar i els van fer fora. Més tard van córrer rumors que havien agafat sis o set fusells "deixats" per la policia, que mai més han aparegut. 

No gaire termps després estàvem fent un curs d' agroecologia a São Miguel, un altre poble proper, i l'advocat de la CPT (pastoral da la terra) em va trucar demanant d'anar a la comissaria de policia. El grup de sense terra de Seringueiras havia estat expulsat novament en una intervenció per surpresa de la policia. Três havien estat empresonats. El Paraíba també estava buscat.

Aquesta vegada els havien expulsat d'una "chácara", un petit espai de terra que havien comprat. És a dir: els van expulsar de la seva própria terra! La policia havia arribat llençant bombes de fum per espantar-los. Amb l' ensurt un home gran va tenir un atac de cor i la policia al començament no va deixar que fós traslladat al metge. Poc després moria.

Més tard l' advocat de la CPT va aconseguir alliberar els presoners però la policia no va ser responsabilitzada per la mort. L' advocat també va aconseguir traslladar el procés judicial a la competéncia federal. Quan un conflicte de terra té per mig terres públiques (terres de la Unió) la competència no és dels jutges estatals, sinó federals. 

Aconseguir el trasllat judicial va donar dos anys de tranquil.litat als sense terra. Van arribar a un acord amb el llogater de les terres, i aquest va treure les vaques. Aleshores van ocupar la fazenda.

(continuaré)

 

El Moviment dels Sense Terra (MST) de Rondônia

En C., el "Tijolão" és un dels dirigents amb més visibilitat de l' MST de Rondônia. Fill de pagesos emigrants, va entrar al moviment i va participar de diversos campaments de l MST des de jove, intentant obtenir la seva terra. Quan la va aconseguir, va acabar renunciant-hi a favor d' altres famílies, i després de rebre amenaces d'alguns traficants de drogues, que s'havien infiltrat en un campament i que els dirigents van expulsar, va ser enviat per ajudar el moviment a la regió de Goiânia. Allà les seves activitats van durar fins que li van valdre una ordre de cerca e captura, tornant aleshores a Rondônia, fins que els advocats van aconseguir resoldre els malentesos.

Ara continua a l' equip de coordinació del moviment al nostre estat. Ahir va ser l' encarregat d' apresentar a la XVII Assemblea una profunda "anàlise de conjuntura", una análise de la realitat política e econòmica del Brasil, de la pagesia i dels problemes de la terra. No és per res que a finals de l' any passat va ésser admès per al curs de Dret en la Universitat del Salvador.

Bandera de l' MST

A la tarda, els centenars de representants del Moviment de Rondônia, alguns membres de diversos campaments de sense terra (alguns fa més de quinze anys que estan trabalhant i vivint provisionalment reivindicant la reforma agrária), d' altres assentats per la reforma agrària van participar d' una taula rodona amb diversos participants dels sindicats, moviments de la Via Campesina, organització internacional de la qual l' MST forma part, i de les pastoral socials de la terra (CIMI, CPT).

Certament que els anys de Lula i del PT al govern i les ajudes compensatóries als més pobres han ajudat a debilitar els moviments socials populars del Brasil, com el Moviment Sense Terra (MST). Però els analistes preveuen que aquest serà un "any calent" després que la presidenta Dilma hagui estat cedint als seus aliats de l' agronegoci i que els resultats de la reforma agrária fossin els més fluixos dels últims deu anys de govern brasiler.

Ara volen envair la casa de Casaldáliga

Antics ocupants il.legals i comerciants expulsats de la terra indígena ara amenacen envair la casa de Casaldàliga. Després d'haver estat finalment expulsats els intrusos de la terra dels Xavante, molta gent en aquests moments està allotjada en escoles, que han de començar les classes la setmana que ve. El mes de desembre Casaldàliga va haver de sortir de la regió por motius de seguretat i tan sols va tornar a casa seva a São Félix do Araguaia a finals d' any.

Els antics ocupants il·legals de la terra Sua-Missú, expulsats per la decisió del Tribunal Suprem del Brasil de tornar la possessió de la terra als indígenes Xavante, ara amenacen amb envair la prelatura del bisbe Pere Casaldàliga, ubicada a São Félix do Araguaia, al Mato Grosso. 

Dilluns que ve han de començar les classes i hauran de deixar les escoles públiques on estan refugiats, després que van ser expulsats de la terra indígena. 

Segons un diari de Cuiabá, hi ha al voltant d'un miler de persones en aquesta situació. "No tenim on anar, només això. No ens han presentat cap solució efectiva. Només ens van treure i ens va deixar aquí. El bisbe, però, sempre ens va voler fora, així que anirem a casa seva, perquè, com ell diu, no existeix la propietat privada", va dir Ronaldo Cerqueira, de 43 anys. El Govern Federal i l'INCRA es va comprometre donar terra de la reforma agrària a les famílies desallotjades que hi tenen dret, però el procés va a passos lents.

Casaldàliga, de 84 anys, durant tot el conflicte entre indígenes i colons invasors de les terres de l' àrea Sua-Missú, sempre va estar del costat dels Xavante, i sempre va denunciar els invasors. Per això, els colons i comerciants que havien entrat a l' área indígena no tenen cap simpatia per la figura del bisbe. Segons ells, Casaldàliga és el culpable del desallotjament de centenars de famílies, perquè hauria sensibilitzat les autoritats brasileres i la comunitat internacional.

Els membres del Bisbat de la Prelatura de São Félix do Araguaia, que esrtá aproximadament a 90 quilòmetres d'Alto Boa Vista, el poble on les famílies es troben, han dit que no han rebut, fins ara, cap informació sobre la possible invasió. Segons Pere Solà, un dels ajudants de Casaldàliga, les portes de la Prelatura estan sempre obertes a qualsevol persona, però, no té una estructura per acollir molta gent. "Mai impedirem ningú d' entrar. Però haurem de fer alguna cosa, almenys per a la seguretat de Casaldàliga si volen envair. L'estructura aquí no suporta tanta gent ", va dir Solà.

Des de l' inici de l'expulsió dels invasors de les terres indígenes, que va començar a principis de desembre, Casaldáliga va rebre amenaces. El bisbe per raons de seguretat va haver de sortir de la Prelatura amb escorta de la Policia Federal. Aleshores la prelatura va emetre un comunicat lamentant la situació viscuda pels ocupants il · legals:  "Lamentem que persones humils hagin estat enganyades per promeses dels polítics i d'altres persones, interessades només en apoderar-se d'aquestes terres, que històricament són propietat del poble Xavante. Són els mateixos que acostumen aprofitar-se del poble per assegurar els seus interessos. Rebutgem totes les amenaces que el nostre bisbe emèrit Pere ha rebut, així com membres del poble Xavante. Tingueu en compte que cap tipus de violència podrà revertir la decisió presa pels tribunals i els actes delictius tan sols poden augmentar el sofriment de més persones i les seves conseqüències hauran de recaure també en aquells que els practiquen ".

Font: HELSON FRANÇA, DIÁRIO DE CUIABÁ

Casaldàliga torna a casa

. De vilaweb. cat: 

Pere Casaldàliga torna a casa seva després de les amenaces de mort que el van obligar a fugir
El bisbe de 84 anys es va convertir en objectiu d'uns invasors que es van apropiar de les terres dels Marâiwatsédé als Xavantes

El bisbe Pere Casaldàliga ha tornat aquest dilluns a casa seva, a São Félix do Araguaia, després que n'hagués de fugir a principis de mes per la intensificació de les amenaces de mort que rebia per la seva tasca en defensa dels drets dels indis Xavante durant més de 40 anys. Ho ha confirmat via Twitter Francesc Escribano, el director de Minoria Absoluta, la productora que treballa en una minisèrie sobre el religiós. "En Pere ja és a casa!", ha celebrat el periodista, si bé ha explicat que "un grup d'invasors de terra indígena encara resisteix" tot i que la policia ja "controla la situació" i pot vigilar la zona.

Casaldàliga es va convertir en objectiu d'uns invasors que fraudulentament es van apropiar de les terres dels Marâiwatsédé als Xavantes. El bisbe, de 84 anys i malalt de Parkinson, va haver de recórrer més de 1.000 quilòmetres per indicació de la policia federal del Brasil per l'augment de les amenaces de mort fruit del seu treball a favor dels indígenes i dels seus drets fonamentals a la prelatura de São Félix.

El fet que el govern del Brasil decidís prendre les terres als 'fazendeiros' per retornar-les als indígenes, legítims propietaris, va agreujar el conflicte. Aquest dilluns, però, s'ha acabat el termini perquè els 'fazendeiros' deixessin lliures les terres per als indígenes.


El bisbe natural de Balsareny (Bages) va haver d'agafar una avió escortat per la policia i va volar fins a casa d'un amic seu religiós del qual se'n va ocultar la identitat i la localització per temes de seguretat.

Les últimes amenaces a Casaldàliga (2)

Mostra de cartell racista contra la retirada dels invasors de la terra indígena al Mato Grosso. 

Paulo Maldos, que era de la coordenació nacional del CIMI i ara trebalha al govern de la presidenta Dilma, acompanha la operació i explica així en una entrevista com van anar les amenaces a Casaldàliga:
"Primer ens va avisar la policia secreta de l' estat del Mato Grosso, del govern de l'Estat, per mitjà de la Policia Civil. El delegat de la policia em va trucar dient que havien detectat um pla de segrest de Dom Pere per part dels ocupants “blancs” de Marãiwatséde. Despsrés, quan ja estàvem anant cap a la regió per muntar la base, vam demanar als serveis secrets de la policia que fessin una volta pel Posto da Mata per veure el que estava passant i es va descobrir que hi havia dos plans. Un per assassinar el cacic Dminà, de la aldeia de Marãiwatséde, del qual la policia civil ja ens havia avisat també. Un altre per segrestar Pere Casaldàliga. Pensaven que segrestant Pere Casaldàliga aconseguirien forçar el govern a recular. Nosaltres vam posar la Policia Federal i altres a investigar-ho.
Dues setmanes després entre els "fazendeiros" corria la “decisão” – no sé com s'ha de dir això- que Pere Casaldàliga no passaria d'aquella setmana. Va ser la gota d' aigua. El senyal vermell, d'alarma. La Polícia Federal, que ja estava a la regió, va arribar a un acord amb ell per sortir temporalment d' allí, per garantir la seva vida, mentre portàvem endavant aquest procés de treure els invasors. Esperarem que aquests temes es calmin. Fins i tot per deixar clar a tothom en aquest procés que Pere Casaldàliga és una figura històrica. Va ser ell que va denunciar la manera criminal com es va formar la Fazenda Suiá-Missú. De fet, ell no té res a veure amb la demarcació, homologació e retirada dels invasors. Marãiwatséde és una decisió que es va fer a nivell d'Estat. De la Justícia, del Tribunal Regional Federal, del Supremo Tribunal Federal, var ser la Funai, el Ministeri de la Justícia, la Presidencia de la República del Brasil, del govern anterior, Fernando Henrique Cardoso, que van prednre les decisions, i les van complir. La terra está registrada como a terra de la União (del govern). A en Pere Casaldàliga no se li pot carregar cap mena de responsabilitat en un procés. Amb tot el mèrit i coratge, ell tan sols va denunciar la formació del major latifundi brasiler de l' època. Um latifundi criminal, que utilitzava mètodes criminals contra els "posseiros", contra els indígenes, contra la població local per aimposar-se. Ell va fer la denuncia quan va anar a viure allà, enara era capellà. Com podem barrejar les coses? El volen agredir per una cosa que no té responsabilitat. Després l' Estat, provocat va prendre mesures per sanejar i reconéixer els drets indígenes sobre aquest territori. L'Estat s' en va responsabilitzar.  Pere Casaldàliga és una figura molt estimada i important per al Brasil i per a Catalunya. No s'el pot responsaibilitzar absolutament per res, tan sol va ajudar a reconéixer els drets indígenes".

D' una entrevista de Felipe Milanez a la revista "Carta Capital".

Les últimes amenaces a Casaldàliga

Les últimes amenaces a Casaldàliga són fruit d' una victória: després de molts anys d' expulsió, una part considerable de les terres robades als indígenes xavantes els seran retornades.
Una veritable operació de guerra ha estat montada pel govern per tal de cumplir les decisions judicials i treure totes les famílies que havien envait les terres dels xavantes, la terra Indígena Marãiwatsedé, a l' estat del Mato Grosso, dintre de la Prelazia de São Féix do Araguaia.
Com que Casaldàliga sempre havia defensat que es tornés la terra als indígenes, ell ha estat especialment amenaçat.
Per recomenació de la policia federal ha sortit de São Félix i está refugiat en un indret del Brasil no divulgat.
Per altra banda, els bisbes Casaldàliga i Balduino, (que Pere Casaldàliga anomena el seu "padrí") fundadors de la CPT (Comissió Pastoral de la Terra) i del CIMI (Consell Missioner Indigenista), van rebre el passat 17 de desembre de la presidenta Dilma, un premi especial de Drets Humans.
Casaldàliga no va poder estar-hi personalment, però en declaracions, la presidenta es va comprometre publicament a garantir la seva seguretat.

La desocupació de la terra indígena.
Aquest divendres farà una setmana i mitja de una veritable operació de guerra destinada a treure per la força els invasors de la terra indígena, amb participació de oficials de justícia, equips policials de la Força Nacional brasilera, e forces de la Polícia Federal i Exércit, a més de representants del govern federal.
Fins dilluns passat 13 grans hisendes havien estat fiscalitzades, de les quals 15 ja estan oficialmente sota control del govern. A les altres els ocupants van rebre entre deu dies i 24 hores dels oficials de justícia per retirar totes les coses.
La operació va ser planejada per treure els invasors pacíficament i per altra banda assegurar el dret dels indígenes de viure al seu territori tradicional.
El govern també s' ha compromés a donar terres als petits agricultors que es poden acoillir al programa de reforma agrária de la reforma agrária, i ja s'han registrat 183 famílies, de les quals almenys 80 tenem dret a rebre terres del govern.
Aquestes famílies també rebren beneficis dels programes socials d' ajuda del govern i s' instal.laran a l' Assentament Santa Rita, localitzat a Ribeirão Cascalheira (MT).
22 grans hisendes ocupen una tercera part de les terres envaides als xavantes, que són les principals responsables de la ràpida deforestació de la regió. Actualment aquesta és una àrea amb 61,5% de la superfície desforestada, convertida en camps i sobretot, pastures.
A més a més del bisbe claretià Pere Casaldàliga, han estat amenaçats el líder indígena Damião Paradziné i l' actual batlle del poble de Alto Boa Vista, Wanderley Perin.
Manifestants que es resisteixen a deixar les terres han tallat les carreteres amb arbres i forats en diversos punts del Mato Grosso, intentant impedir el pas del vehicles de la policia, que han estat atacats a pedrades, i fins i tot còctels molotov.