dimecres, 29 de juliol del 2015

A trenta anys del martiri de Ezequiel, la violência a Rondônia, Brasil.

Concentració a l' indret on el misisoner Ezequiel Ramin va ser assassinat, al Brasil. 


A TRENTA ANYS DEL MARTIRI DEL PARE EZEQUIEL,
LA VIOLÈNCIA CONTINUA MATANT A LES TERRES DE RONDÔNIA, BRASIL
Deu morts de janer a juliol d’aquest any de 2015.

Dissabte i diumenge passats (25 i 26 de juliol de 2015) a Cacoal (Rondônia, Brasil) i al proper municipi de Rondolândia (Mato Grosso, Brasil) un bon nombre de devots van demanar el reconeixement oficial de l’ Església del martiri i la beatificació del Pare Ezequiel Ramin, missioner combonià italià de 32 anys, assassinat al Brasil el dia 24 de Juliol de 1985, per causa del seu compromís en un conflicte de terres a la região amazònica.

A l’ indret on fou assassinat ara fa trenta anys fou celebrada una missa molt participada, celebrada pel Bisbe Diocesà de Ji Paranà, Dom Bruno Pedron i pels responsables al Brasil dels Missioners Combonians, congregació religiosa de la qual formava part el missioner.

Un bon grup de romers italians de la seva região natal de Pàdua hi estava present, juntament amb Antonio Ramin, germà del màrtir, participant de la benedicció d’una creu i d’una capella construída aprop del mateix indret on havia estat mort a trets en una emboscada el Pare Ezequiel. Segons alguns testimonis, poc després de morir Ezequiel, dos terratinents também van se morts per camperols del poble en represàlia.

Però fets com aquests no són tan sols història. Trenta anys després del martiri del Pare Ezequiel la violència per causa de la terra continua matant gent a Rondônia. En el mateix poble de Rondolândia, que ja està dins de la frontera de l’estat del Mato Grosso, molts petits agricultors estan a la terra sense tenir-ne el títol i l’ alcaldesa de la ciutat ha estat amenaçada per defensar-los i intentar legalitzar la seva situació, sense que INCRA i “Terra Legal”, instituts del govern federal brasiler responsables de la terra, aconsegueixin resoldre els conflictes.

A d’altres indrets de Rondônia la situação encara és pitjor.  Els set mesos que portem aquest anys de 2015 ja comptem més de deu morts de pagesos, líders camperols i persones relacionades amb conflictes per terres a Rondônia. Ja són el doble dels assassinats que havíem comptat l’any passat (5).

Tot fa pensar que aquest augment en part és per culpa del context mundial de crisi financera, que s’ha fet sentir més al Brasil enguany. La crisi està comportant al Brasil una exploració més acelerada dels recursos naturals, sense escúpuls, que no tan sols continua comporta més degradació de l’Amazònia, sinó que continua provocant la pèrdua de moltes vides humanes.

Com la vida del camperol sense terra, Fàbio Carlos da Silva Teixeira, de l’ Acampament Fortaleza, que va ser mort a bastonades el dia 12 d’ Abril de 2015 a l’ àrea rural de Machadinho d’ Oeste.  Fa dies que els terratinents de la regió s’ armen per contenir els intents dels deposseits per aconseguir un tros on plantar i viure.

En aquest mateix poble estem preparant pel proper  dia 23 d’Agosto la 10ª Romaria de la Terra i de les Àigues de Rondônia, organizada per la Parròquia Santa Marta, de Machadinho, per l’Arquebisbat de Porto Velho, el Bisbat de Ji Paranà, el Bisbat de Guajarà Mirim, el Sínode de l’ Amazònia de l’Església Luterana al Brasil (IECLB), la Comissió Pastoral de la Terra (CPT), el Projecte Pare Ezequiel i el Consell Indigenista Missioner (CIMI).

Al poble de Machadinho també hi ha més de 550 famílies de la comunitat riberenca de Tabajara i altres, habitants antics de la regió, que estan a la llista dels que perdran terra i cases per la construcció del Pantà de Tabajara. Aquesta obra ameanaça perjudicar també als propers “seringueiros”, a un grup d’ indígenes que viuen aillats a la selva, i als veins pobles indígenes tenharim, gavião i arara, al Riu Machado.

L’ Església amazònica de Rondônia i estats veïns  fa anys que enfrenta problemes d’ aquest tipus. D’ aquí el costum de resar i discutir aquests temes, confrontats amb la Paraula de Déu, en petits grups de reflexió i pregária que es continuen reunint a les comunitats eclesials de base. I la tradició escampada al Brasil de trobar-se celebrant romaries de la terra.

La 10ª Romaria de la Terra i de les Àigues del proper 23 d’ agost tindrà per tema: "Terra, floresta i àigua presents de Déu per a viure i conviure" i el lema: "Som testimonis (At.3) d’un nou cel i d’una nova terra (Ap. 21)". La desena Romaria de la Terra de Rondônia presenta una proposta de reflexió sobre la manera com a la humanitat estem utilitzant i compartint els dons de l’Amazònia, una terra tan  agraciada per la Creació divina: La riquesa de moltes terres, àigües i selves plenes de tota mena de vida. Un regal per a tota la humanitat, creada per  Déu per a profit de tantes formes de vida e de tothom, desafiant-nos a tots sobre la manera de cuidar-la i administra-la segons el seu voler, en fraternitat. Amb la missió de col.laborar amb la seva obra creadora, construint també aquí el “nou céu i la nova terra” que Jesucrist va inaugurar entre nosaltres.

Capella i creu recorden l' indret on Ezequeil va morir.
Una missió que confronta la fé i les nostres convicions amb la brutalitat amb que de fet aquí es disputen la terra i els recursos naturals. La violência torna a ser la principal protagonista de la lluita per la terra i per la reforma agrària, especialment en una gran área del centre nord de Rondônia, situada a l’ entorn de la ciutat d’ Ariquemes. Aquesta comarca és coneguda com la Vall del Riu Jamari, que a més De la capital, Ariquemes, conté els pobles de Buritis, Monte Negro, Campo Novo, Cujubim, Rio Pardo, Machadinho do Oeste, Valhe do Anari, Rio Crespo...

La majoria de camperols morts registrades a Rondônia en aquests mesos que portem de 2015 (9 morts) i dos intents d’ homicídi, han estat provocats per conflictes agraris en aquesta mateixa regió.

Un organisme ecumènic de l’ Església Catòlica i altres esglésies, la Comissió Pastoral de la Terra (CPT), celebra 40 anys dedicats a acompanyar els problemes socials de la terra. Entre altres activitats aprop de les comunitats de camperols, cada any registra i publica les víctimes de violència per problemes de terres al Brasil. [i]

A Rondônia ens preocupa especialment que la violência torna a seguir una espiral creixent, augmentant novament els enfrontaments entre camperosl sense terra i pistolers, sota comenadament de terratinents, amb denúncies (reiterades i no aclarides) de participació de policies locals en accions irregulars i particulars contra els camperols.  Els conflictes agraris s’estan convertint en una guerra oberta i quasi sempre tan sols os camperols són empresonats i condemnats.  La impunitat dels autors dels homicidis i dels que els encomanen, (quase cap ha estat condemant els últims vint anys) continua essent  la norma predominant.

El govern central fa mesos que ha prorrogat la permanència especial d’una tropa d’intervenció federal (la Força Nacional) a Ariquemes i la justícia no para de emetre ordres d’expulsar arreu petits agricultors i camperols. Mentre el govern de l’ estat de Rondônia no sembla fer cap cas de les peticions de la “Ouvidoria Nacional do Campo”, un defensor públic oficial, que demana protecció per als numerosos agricultors amenaçats de mort.

Les mesures policials i judicials no estan servint de res, al contrari, tan sols semblen servir per reprimir més i més les reclamacions justes del poble. A Rondônia tenim campaments de sense terra als marges de carretera i conflites agraris que s’ arrosseguen per més de deu anys, sense solucions. El govern actual no ha creat quasi cap nou assentament de petits agricultors.  Ara l’atur està creixent i a cada dia més empobrits  de les perifèries de les ciutats tornen a veure la pagesia i la terra com una alternativa per sobreviure i tenir una vida digna. Els pobres continuen ocupant les terres abandonades i reivindiquen la seva funció social i la reforma agrària.

La Constitució brasilera va reconéixer i oficialitzar el 1988 que la propietat de la terra no és un dret absolut, sinó que ha de respondre a necessitats públiques, com la protecció al medi ambient, i que tota terra té una funció social: És un recurs natural del país, que ajuda a crear treball i aliment, la terra no es pot deixar abandonada, té una funció socials que està per damunt del dret de proprietat. Per aquest motiu tota terra abandonada pot ser expropriada pel govern i destinada a reforma agrária, repartida entre petits agricultors sense terra.

Això de fet només es fa realitat després que grups de camperols sense terra ocupen les terres abandonades i exigeixen la seva desapropriació. A més a més, molts terratinents ocupen árees sense tenir cap mena de títol, essent de fet terres públiques no escriturades, proprietats de l’ estat. La situació de la terra és molt confusa, i això tan sols beneficia els més poderosos. Els petits agricultors quase sempre acaben perdent, a no ser que estiguin molt units i ben organitzats per defensar els seus drets.

Moltes vegades aquests conflictes de terres porten enfrontaments armats. Però cada vegada més, s’ intenta que siguin discutits als jutjats. Tot i així, de fet, la majoria de jutges que decideixen sobre aquests problemes de la questió agrària a Rondônia, no tenen en compte el principi constitucional de la funció social de la terra i la majoria de decisions són contráries als petits agricultors. Alguns jutges pensen que només acabarant amb les conflictes agraris expulsant de les seves terres totes les famílies de petits agricultors de pagès, com si expulsant tots els sense terra, camperols i pagesos sense títol de proprietat, (fins i tot de terres públiques i d’assentaments de reforma agrària, como ens trobem) això resogui tots els problemes.

En realitat aquest tipus de decisions judicial, tan sols radicalitzen  els conflictes i revolten els camperols sense terra. I com ja deia el Màrtir Ezequiel Ramin l’any 1985: “Tan sols amb Justicia a la terra hi haurà Vida i Pau”.

Assassinats al camp de Rondônia de gener a juliol de 2015:

1º - JOSÉ ANTÕNIO DÓRIA DOS SANTOS, MORT EL 27 DE GENER DE 2015 A CAMPO NOVO, RONDÔNIA. José Antônio Dória dos Santos, conegut com Zé Minhenga, de 49 anys, mort a trets a casa seva la nit del 27 de gener de 2015 al Districte de Rio Branco, situat entre els pobles de Campo Novo i Buritis. Havia estat un dels líders d’ una ocupació de terres, però feia més dun any que havia abandonat el Campament 10 de Maig, que reivindica la distribució de terra pública ocupada per la ‘Fazenda Formosa’, al municipi de Alto Paraíso. La mort es va veure com una revenja, poc després dels sense terra haver tornat a entrar al latifundi, després de ser-ne expulsats judicialment, i pel que policies de Buritis foren denunciats de fer de vigilância particular a l’indret.[ii]

2ª - ALTAMIRO LOPES FERREIRA, 47 ANOS, COSTA MARQUES RO. Camperol sense terra havia estat expulsat feia poques setmanes amb altres famílies del campament Nova Esperança, reivincicant unes terres públiques conegudes com Àrea de’n Badra, properes a Costa Marques. A agents de la CPT havia denunciat que havia estat amenaçat i va desaparèixer el dia 04 de març. El seu cadàver va ser trobat en avançat estat de decomposició el dia 13 de març de 2015, penjat de les própries claces, amb dents trencades, quasi ajoelhat a terra. Tot i així la mort va ser considerada suicidi, fet contestat per la família.[iii]

3º - FÀBIO CARLOS DA SILVA TEIXEIRA, 12 ABRIL DE 2015, A MACHADINHO DO OESTE. Camperol sense terra del “Acampamento Fortaleza”, grup organitzat de camperols que ocupava una regió de concentração fundiària de l’Assentament Santa Maria II a Machadinho do Oeste. Fou mort enmig d’un ambient de molta tensió i amenaces als acampats, per part d’un grup de terratinents de la regió que de forma ilegal havien comprat terres ja destinades a reforma agrària. L’acampat fou trobat mort a bastonades a la carretera el dia 12 d’abril de 2015, a la carretera SME-15, Vila Brinati.[iv]

4º , 5º e 6º - PAULO JUSTINO PEREIRA , 01 DE MAIG DE 2015, I DOS COMPANYS: ODILON BARBOSA DO NASCIMENTO I JANDER BORGES FARIAS, DA “ASSOCIAÇÃO VLADIMIR LENIN”, AL DISTRICTE DE RIO PARDO, DINS DEL TERRITORI MUNICIPAL DE PORTO VELHO. Situats en una àrea antiga de problemes de la reserva ambiental coneguda com a “Flona Bom Futuro”. En el maitx indret va morir un policia de la Força Nacional federal l’any passat. Poc després d’ haver creat i publicar un folhetó amb el nom de “Associació Vladimir Lenin”, Paulo Justino “Caracarà” defensava la terra per a les famílies expulsades judicilament de la reserva ambiental  i recolçava el seu retorn dintre de la reserva. Fou assassinat davant l’ escola municipal del Districte de Rio Pardo, un dia després d’ haver participat a Porto Velho d’ una audiència pública de la Comissió Nacional de Combat a la Violència al Camp. Poc abans de la mort de PAULO JUSTINO PEREIRA també havien estat assassinats ODILON BARBOSA do NASCIMENTO, el dia 10/4/2015 i el topògraf JANDER BORGES FARIAS, el dia 17/4/2015. Aquest últim, amic de Paulo Justino que també pertanhia a la coordenació de l’Associació Vladimir Lênin. Paulo Justino considerava que la causa de tot el conflicte de la Flona Bom Futuro era que la regió conté una gran quantitat de mineral de cassiterita  i de niobi. [v]

7º e 8º -  DOS MORTS A LA “FAZENDA FORMOSA”, 11 MAIG DE 2015 A ALTO PARAÍSO/MONTE NEGRO: Segons informacions divulgades van ser trobats assassinats aprop del “Acampamento 10 de Maio”, que ocupa part de les terres de la “Fazenda Formosa”. Segons informacions de la LCP (“Liga dos Camponeses Pobres”, organització de sense terres)  no eren camperols del campament. “Es tracta d’un home moreno amb diverses ferides al cap i contusions en tot el cos, a més de tenir els peus lligats amb un cable elèctric en una moto de marca Honda, model CG blava. El segon cos sembla ser d’un jove de pell clara també amb contusions pel cos, a més de ferides al cap. Per les ferides semblava que els cossos haguessin estat arrossegats pel veicle, de manera que la pell havia estat  desgastada pel contacte amb el terra,  pot ser que les vítimes hagin estat torturades fins morir” (Font: Ariquemes 190).[vi]

9º / CLOVES DE SOUZA PALMA, 42 ANYS, DIA 01 DE JULIOL DE 2015, A COJUBIM, RONDÔNIA. Sense terra conegut popularmente com "Neguinho", fou mort amb cinc trets de revòlver. Era camperol d’una ocupação de terres a la carretera rural C 114 .[vii]
10º / DELSON MOTA, “CAPIXAVA”, A BURITIS RONDÔNIA, 15 DE JULIOL DE 2015. Mort a trets a primeres hores del matí del dimecres dia 15 d’aquest mes de juliol de 2015, en un dels carrers del centre de Buritis. Els mateixos dies que la CPT Nacional celebrava els seus 40 anys en el seu IV Congrés Nacional a Porto Velho, Rondônia.  “Capixaba” era considerat un dels líders dels camperols sense terra de la regió. [viii]
Encara la CPT havia registrat la mort del comptable Dagoberto Moreira, assassinat el dia 6 de gener de 2015 em Vilhena. Les informacions divulgades eren que la causa de la mort era un conflite per terres.  Però la veritable causa de la mort podria ser que el comptable també havia estat denunciat de participar d’un frau de préstecs públics per construcció de vivers de peixos. Dos paletes que trebalhaven a casa seva foren morts a finals de l’ any passat, després que dos homes armats entressin a la casa a finals de 2014. Dagoberto estava fugit de casa seva. Alguns rumors diuen que ni seria d’ell el cadàver trobat el dia 6 de gener.[ix]
La CPT, a més de les morts per problemes de terres, també ha registrat fins ara durant 2015 dos intents d’assassinat relacionats amb problemes de terres a Rondônia:
GENER DE 2015 : ELIZEU BERGANÇOLA, geógraf, va denunciar que va ser atacat a trets em ple dia pels carrers de Machadinho do Oeste.  Continua essent amenaçat de mort per denunciar la retirada ilegal de fusta de àrees de “seringueiros”.
02 MAIG DE 2015 – Fou ferit a bala el camperol sense terra ALEXANDRE BATISTA DE SOUZA, 21 anys, membre del Campamente també anomenat Nova Esperança, localitzat a la carretera rural LC 110 del municipi de  Cojubim,  
Josep Iborra Plans,
Sóc missioner català a l’ Amazònia des del 1993, i treballo a l’Articulació d’Amazònia de la Comissió Pastoral de la Terra.
A Porto Velho, Rondônia, 26 de Juliol de 2015.



[i] http://cptnacional.org.br/index.php/cedoc-dom-tomas-balduino

dimarts, 18 de juny del 2013

També al Brasil hi ha indignats



Com si l'onada de l' indignació hagués arribat per sorpresa al Brasil, les manifestacions d' aquesta setmana a les principals ciutats del país no paren i cada dia surt més gent al carrer.
El que havia començat com una protesta per l'augment del preu del bitllets dels autobusos a São Paulo (de 3,00 Reals a 3,20, a São Paulo, de 2,75 a 2,95 a Rio de Janeiro), que sembla poca cosa, s'ha convertit en un clam de revolta i de protesta generalitzada.

Seguint a les manifestacions indignades dels indígenes, que estan essent arraconats pel govern del Brasil en nom del "progrés" i del "desenvolupament", per un govern totalment al costat dels ruralistes i constructors de centrals hidroelèctriques.

El mateixos dies que el govern inaugura de cop, en una espècie d' assaig de la copa del món, cinc o sis grans estadis de futbol, alguns nous de trinca, d 'esquenes al circ oficial del futbol, milers de persones de les grans ciutats surten al carrer per demostrar la seva revolta i malestar. 

Protestes a São Paulo, ahir. foto zerohora.clicrbs


I els que es manifesten són gent del poble: Estudiants i traballadors, els que han d' agafar l' autobús i el metro cada dia, enfrentant diàriament cues, vagons i autobusos atapeïts a més no poder, i a qui el preu de una anada i una tornada diària se'ls acaba menjant uns sous ben justos i de mal aconseguir.

Aquesta nit més de 100.000 manifestants recorrien els carrers de Rio de Janeiro, després que els carrers del centre de São Paulo s'haguessin convertit en escenaris d'una batalla campal generalitzada, amb notables excessos provocats per la policia a una manifestació que feia de tot per mantenir-se pacífica.

Com està essent la manifestació d' avui, després que les autoritats es comprometessin a mantenir la policia "sota control".

A Brasília els manifestants han ocupat l' exterior de l'edifici del Parlament brasiler, un dels indrets més emblemàtics del país.

Arreu del món alguns centenar de brasilers s'han manifestat en solidaritat amb la gent del seu país.

I les declaracions de les autoritats comencen a baixar de to i a veure que la situació se'ls està escapant de les mans. Primer eren de total intolerància. Ara ja es veuen venir que algunes concessions seran inevitables.

Alguna cosa s' està movent. Potser el poble finalment també s' ha adonat que la crisi també ha arribat al Brasil.

dilluns, 27 de maig del 2013

Creix la revolta dels indígenes contra el govern brasiler



En una setena carta, un grup d'indígenes anuncien al govern una nova ocupació de les obres del pantà de Belo Monte, al Xingú, en plena amazònia brasilera. Mostra la revolta indígena contra la construcció d' aquestes grans obres contra la seva voluntat.

La 7ª Carta.: Govern federal, hem tornat! Nosaltres som indígenes Mundurukú, Xipaya, Kayapó, Arara i Tupinambás. Vivim als rius i a la selva i estem en contra de destruir-los. Vostès ja ens coneixen, però ara som més colla. 

El seu govern ens va dir que si sortíem d'aquí ens escoltarien. Vam sortir pacíficament - i evitant que passessin molta vergonya d'haver d 'entrar per la força. Malgrat això, no han complert la promesa. El govern no ens ha rebut. Vam cridar al ministre Gilberto Carvalho, i no ho va venir. 

Esperar i cridar no serveix de res. Una altra vegada hem ocupat les seves obres. No volíem tornar als seu desert de forats i de ciment. No tenim cap gust per sortir de casa nostra a les nostres terres i penjar les nostres xarxes als seus edificis. Però que podem fer? Si no venim, perdrem la nostra terra. 

Volem que parin els estudis de construcció de més represes que inunden els nostres territoris, que tallen les selves pel mig, que maten als peixos i espanten als animals, que obren el riu i la terra a les mines devoradores. Que ens porten més empreses, més serradores de fusta, més conflictes, més prostitució, més drogues, més malalties, i més violència. 

Exigim que se'ns consulti abans de fer aquestes construccions, ja que aquesta consulta és un dret garantit per la nostra Constitució i per tractats internacionals. Això no s'ha fet aquí a Belo Monte, no es va fer en Teles Pires i no s'està fent en el riu Tapajós. No pot ser que tots vostès segueixin repetint que els indígenes van ser consultats. Tothom sap que això no és veritat. 

A partir d'ara el govern ha de parar de dir mentires a les notes i entrevistes. De tractar-nos com nens, ingenus, tutelats, irresponsables i manipulats. Nosaltres som nosaltres i el govern ens ha de tenir en compte. I no enganyin a la premsa dient que estem que ens estem barallant amb els treballadors de les obres: Els estan a favor de la nostra causa! Ahir els vam escriure una carta. Cada dia joguem a futbol amb ells. Quan ens en vam anar, una treballadora a qui havíem donat molts collarets i polseres ens va dir: "Us trobarem a faltar." 

Comptem amb el suport de molts parents en aquesta lluita. Comptem amb el suport de tot el Xingú indígena. Comptem amb el suport dels Kayapó. Tenim el suport de Tupinambàs. Dels Guajajara. Dels Apinajè, els Xerente, Krahó, Tapuia, karajá-Xambioá, Krahó-Kanela, Ava-Canoero, Javaé Kanela i Tocantins Guaraní. I la llista segueix creixent. Comptem amb el suport de tota la societat nacional i internacional, i això també els molesta força a vostès, perquè estan tot sols amb financiadores de les seves campanyes electorals i les empreses interessades en forats i diners.

Ocuparem novament les seves obres, i quantes vegades ens caldrà fer-ho, fins que les seves própries lleis siguin complides? Quantes prohibicions, multes i embargaments costaran fins que ens escoltin? Quantes bales de goma, bombes i aerosols de pebre tenen intenció de gastar fins que vegin que estan equivocats? ¿O ens assassinaran altra vegada? Com van matar Adenilson Mundurukú, del poble Teles Pires, simplement perquè no volen represa al riu? I no enviïn la Força Nacional per negociar amb nosaltres. Vinguin vostès mateixos. Volem que Dilma vingui a parlar amb nosaltres.

A l' obra de construcció del pantà de Belo Monte, Altamira, 27 de maig 2013

dilluns, 25 de febrer del 2013

La mort del Paraíba (4): Quasi maten la seva dona.

La divisió s'accentua. Dividits, si ja ho estaven, encara va empitjorar. Mentrestant es confirma l' ordre d' expulsió de les famílies de la "Fazenda Riacho Doce". Uns són partidaris de resistir finsa a l' últim moment. Els altres estan disposats a complir l' ordre judicial pacificament.

Gercino Filho, Defensor Agrari Nacional brasiler, a Porto Velho. Foto cpt ro 
Una nova audiència pública celebrada a Porto Velho amb presència de diverses autoritats, convocada per l' "Ouvidoria Agrária Nacional" (defensor agrari), va arribar a arrancar una única concessió del fill del "fazendeiro", Evandro de Peder, peroferir tan sols 200 hectàrees per les famílies restar acampades, mentre no sortís la decisió judicial sobre els drets de propietat de la terra. Els representants dels dos grups es van barallar davant de tothom, empitjorant la solució. El Paraíba, en nom del seu grup, es va mostrar disposat a acceptar buscar una sortida pacífica al conflicte. Els contraris en van quedar enfurismats. 

Després van fer córrer la veu, que si eren expulsats, el cap del Paraíba rodaria. La seva, de moment, no van poder. Aleshores van intentar matar la seva dona i quasi ho van aconseguir.
Un dia després de la reunió amb el grup, hi va haver la reunió del comitè de conflictes agraris a la seu del govern de Rondônia, on la CPT va denunciar la impunitat de les morts i de la violència agrària contra els camperols i líders de la pagesia. 

L'endemà mateix, dia 04 d'agost de 2012, la dona del Paraíba, Teolides Viana dos Santos, va sofrir un brutal atac amb tres cops de falç que li van obrir el cap i no la va matar per miracle. Internada, alguns dies després escapava de perill de morir, i encara avui dia amb prou feines es recupera, necessitant una delicada operació. Teolides va ser atacada després que sortís cap a casa d'una seva germana cega, la casa de la qual havia estat envaïda per un grup de desconeguts. L' agressor, era conegut per "marimondo" i feia poc temps que havia arribat a Seringueiras.

Dispersió de les famílies. Com que el Paraíba havia fugit, i tan sols tornava de tant en tant, mig d' amagat, la seva família s'havia convertir en l'objectiu dels agressors. Després de malferida, Teolides, que també era una de les principals líders de l'ocupació, mai més va poder tornar a Seringueiras, i tots els seus fills i parents, que eren una bona colla, es van veure obligats a marxar de Seringueiras, abandonant les cases. la terra,  i bona part del que tenien. Aquesta agressió va acabar d 'aterroritzar totes les altres famílies properes al lideratge del Paraíba, que estaven dispostes a una negociació pacífica del conflicte. Veient la impossibilitat de resistir pacíficament aquest grup disposat a tot, la resta de famílies que no acceptava els nous líders, van haver de fugir de l' ocupació. 

La Pastoral de la Terra va escriure una carta oberta al governador de Rondônia demanant una intervenció davant l' escalada de la violència agrària a la regió, amb tres fotografies  de les terribles ferides sofertes per la senyora Teolides. Afegíem: "Tan sols amb la presó dels criminals i pistolers que estant agredint els acampats de Seringueiras serà possible pensar en una solució pacífica al conflicte. 

Com a resultat es va aconseguir la primera petició d'ordre i captura contra l' agressor, el "Marimondo". I l' empresonament del pistoler més conegut, el "Tim", (Martimar Pereira Miranda), que era un dels que el Paraíba havia denunciat per amenaces, i el principal sospitós de la mort de Zé Albino, l'agricultor que havia mort per engany. El Tim va ser pres inicialment a São Miguel do Guaporé per anar armat (diuen que aquell dia ja tornava a estar darrera del Paraíba, que havia visitat el campament). Més tard es va aconseguir la seva acusació formal i ordre d'empresonament per la mort a la parada d'autobusos de Seringueiras. Actualment encara no s'ha identificat el conductor de la moto, que havia participat de l' assassinat. Les primeres actuacions efectives de la policia contra la violència.

Però no va acabar evitant l' assassinat del principal líder perseguit: El Paraíba.






divendres, 22 de febrer del 2013

La violència pesada del tràfic il.legal de fusta a l' Amazònia

Camió de fusta clandestina pres a la delegacia de Seringueiras, Rondònia . Foto cpt ro
Tradueixo un article escrit e publicat per la CPT (Pastoral de la Terra) de Rondònia:

Diversos mitjans del Brasil han divulgat aquests dies una notícia de la Interpol informant d'una primera operació internacional contra el tràfic il·legal de fusta. Aquesta intervenció de la Interpol va arribar a 12 països, entre els qual el Brasil, amb la detenció de quasi 200 persones i US$ 8 milions de dòlars en fusta. "Al Brasil molts defensors del medi ambient han mort per aquest motiu", diuen diversos articles divulgats per aquí.
Segons un informe del PNUMA, el comerç de fustes tropicals serrades il·legalment de la regió Amazònica, de l' Àfrica Central i del sud est Asiàtic mou de 300 a 100 mil milions per any i és responsable per un 90% de la desforestació de les selves tropicals del món. L'alerta va ser presentada a finals de setembre de 2012 pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambiente (Pnuma) i per la Interpol, quan es va divulgar un informe Carboni Verd: Mercat Negre.
Segons testimonis recollits per la CPT RO en aquest mateix període, en la mateixa època, a prop de la nostra regió la devastació contínua: "Estan acabant amb la selva del Sud de Làbrea" A aquest indrets'hi ha d'arribar per Vista Alegre d' Abunà, un districte de Porto Velho, capital de Rondònia, ja aprop de l'estat de l'Acre. "No es pot ni comptar l'enorme quantitat de castanyeres cremades, és un ,,holocaust ambiental,, en un lloc on eren molt abundants. Que podem fer, a més de denunciar, denunciar i quedar-nos amb una ràbia desgraciada?" (continua)

dissabte, 16 de febrer del 2013

La mort del Paraíba (3): En maten un altre per engany


Algunes famílies de la ocupació Paulo Freire 3, em Seringueiras.

Nova ordre d' expulsió
Si les famílies de l' Ocupació Paulo Freire 3 de Seringueiras havien tingut dos anys de tranquil.litat, pensant-se que ja s'havien fet amos de les terres, el jutge federal de Porto Velho, Herculano Martins Naciz, sense decidir res sobre la petició del govern, a través de l' Incra, per tornar les terres al domini governamental de l' INCRA (Institut de Reforma Agrària), el que si va decidir é que els famílies que ocupaven la terra fent-hi cases i camps, havien de sortir. Va decretar una ordre d' expulsió. Quan les famílies ho van saber, ja havien passat uns mesos. L' únic recurs judicial possible havia de ser en una instància superior. Com podia decidir de treure les famílies, si el govern havia reclamat les terres per a la reforma agrària? No valia la pena decidir primer qui n'era el propietari legítim abans de decidir si les famílies podien quedar-s'hi o no?

Herculano Nacif: "Esses bandidos não vão nos intimidar"
El jutge federal de Porto Velho Herculano Martins Nazif. 

L'advocada de la CPT va preparar el recurs contra l' expulsió de les 80 famílies i el va enviar al Primer Tribunal Regional de Brasília. Al desembre de 2011. Al gener de 2013 encara esperem una resposta! La justícia és ràpida per atendre els interessos del poderosos, però no per atendre els altres... El jutge immediat de São Miguel, subordinat al jutge federal de Porto Velho, tan sols rebre el recurs, va manar parar una expulsió que ningú tenia ganes de complir. Però abans de Nadal el jutge Herculano va manar novament que l' expulsió fos complida mentre no hi hagués decisió superior en contra!

Casa d' una família de l'ocupació de Seringueiras. 
Els dies abans de Nadal, elaborem una llista de famílies i de fotografies de les cases amb tot el que hi tenen: Hortes, blat de moro, cafè, fruites porcs, vaques... Més tard les publicarem a l' internet  mostrant el que suposava expulsar més de vuitanta famílies.

L' esforç no sembla servir de res. Passades les vacances de Nadal i cap d' any, l'ordre novament  es fa efectiva, al febrer de 2012. Tan sols falta a la policia complir-la. 

Creix la divisió interna
Tot i això el conflicte intern entre els ocupants de les terres va continuar.  diverses visites al campament, vam insistir que havien de superar les diferències i unir-se si volien enfrontar l' enemic comú: Aquell que havia aconseguit una ordre d' expulsió contra tots ells. Malgrat  confirmar i mostrar que hi havia una ordre d' expulsió, un grup de famílies, oposats al lideratge del Paraíba, contestava i s'oposava a totes les decisions. 

Reunió de la defensoria agrária a Vilhena, Rondônia.
Continuant els esforços contra la decisió d' expulsió van aconseguir que es tractessin al març a Vilhena discutint-se el problema en una reunió oficial de la "Ouvidoria Agrària", una mena de Defensoria Pública Agrària federal. Els resultats foren mínims: Tan sols noranta dies de marge per negociar la situació.


El pitjor és que el grup oposat al Paraíba va contractar un altre advocat pel seu compte, pagant no se sap amb quins cèntims, i encara van obtenir el suport del sindicat de treballadors rurals de Seringueiras. En comptes d' arreglar-se les coses es complicaven cada vegada més. Reunions de mediació amb els responsables del sindicat i la parròquia, no van tirar endavant. Al contrari l' escisió  del grup es va confirmar i la colla d' oposició al Paraíba es enfortir, organitzant una coordinació pròpia. 

Maten un agricultor a Seringueiras confós amb el Paraíba.
El procés intern de divisió s' aguditzen i comencen les amenaces mútues. El Paraíba és acusat en una denúncia formal d' amenaçar algunes persones del grup contrari. Ell també fa temps que es diu amenaçat.
El 14 de març de 2012, en una sortida de l' ocupació per anar a Seringueiras, al Paraíba uns amics l' avisen que li han parat una emboscada al camí de tornada. Aleshores decideix amagar-se una temporada. Nosaltres fa temps que li diem que si vol que fem alguna cosa, ha de presentar una denúncia formal per amenaces a la policia civil de Seringueiras. Fa temps que la policia no són pas amics seus... Un company de la CPT de Seringueiras li aconsella demanar al rector de la parròquia, el català claretià Pare Francesc Trilla, que l' acompanyi a la policia. Aquest accedeix i així aconsegueix registrar una queixa formal per amenaces. L' endemà fa una altra declaració a la fiscalia de São Miguel do Guaporé. Denuncia tres o quatre agricultors del grup contrari per amenaces. Un d'ells es diu Martimar, em "Tim", i té molt mala fama de pistoler i de perillós. 

Sang escampada a terra a la parada d' autobusos
de Seringueiras. Foto : cristiano, rondovale.
El mateix dia, el dia 15 de maig, al vespre, a la parada d' autobusos de Seringueiras maten amb un tret al cap un agricultor que s' assemblava al Paraíba. Conegut com a Zé Albino, l' agricultor José Barbosa da Silva no tenia res a veure amb el campament i el conflicte de terra. Estaven buscant el Paraíba i van matar l' altre per engany. L' assassí havia arribat amb un altre home en una moto i va fugir tot seguit. Per les característiques físiques, les sospites van recaure sobre el Martimar, el Tim. Els amics del Paraíba diuen que a l' ocupació Paulo Freire 3 es van sentir trets enlaire i coets, corrent la brama que estaven celebrant la mort del Paraíba. Les coses no van parar aquí. 



dimarts, 12 de febrer del 2013

Després de la renúncia de Benet XVI


La renúncia de Benet XVI encara portarà molta cua. Mentre que Joan Pau II va ser un dels bisbes més joves del concili Vatica II, i al seu apartament es reunien i s'articulava un dels sectors més conservadors del concili (això mai s'ha divulgat a les seves biografies oficials), Ratzinger, de 35 anys també va ser un dels teòlegs més joves convidats per assessorar el Concili Vaticà II.

Però després va quedar convençut, fins i tot obsessionat, crec, amb la idea que el concili havia anat massa lluny. Si voleu veure el que ell realment pensava del concili, llegiu acuradament la carta de Benet XVI als catòlics d'Irlanda sobre la pedofília per adonar-se'n. Poc li falta per dir que la laxitud provocada pel concili és la causa de fons del problema (!). A Comblin, amb la llibertat de la seva edat avançada, uns anys abans de morir li agradava repetir que semblava que Benet XVI visqués al segle XIII.

Diuen que la història tendeix a seguir un moviment pendular, de onades de flux i reflux. Al meu entendre,el moviment involucionista contra el concili liderats per Joan Pau II e Benet XVI ha predominat els últims anys dins de l'Església, però pot ser que molta gent ja pensi que aquesta línia també ja ha anat massa lluny.

Mentre els sectors més progressistes de l' Església estaven més preocupats pels problemes del món, de la pobresa, de la desigualtat i de la injustícia, el sector reaccionari del concili tan sols pensava en la situació interna de l'església, centrar els seus esforços dins de l'església, en concret pel control del poder eclesial.

I van aconseguir el poder amb el papat de Joan Pau II, que es va dedicar a desmuntar els sectors i avanços més significatius, especialment aquells llocs on pensava que els resultats del concili havien anat massa lluny, encara que fos en la línia conciliar.

En l'elecció de Ratzinger per substituir-lo, ja gran, i que no podia ser de molta durada, el sector majoritari conservador ja va mostrar que no tenia tantes forces per imposar un altre llarg període involucionista.

Tot i més marginats del poder, avui els sectors més progressistes de l'Església semblen estar més alerta i reorganitzats, més preocupats cap endins, per no continuar perdent espai i reculant.

En aquest sentit, els últims resultats dels bisbes escollits a la nostra regió i a la CNBB, la conferència brasilera de bisbes, són més encoratjadors que en el passat.

Una anècdota. Explicada per un participant en el Sínode de l'Eucaristia de 2005, que va haver-hi fa uns anys a l'inici del pontificat de Benet XVI: Un dels temes tractats en un dels grups de treball va ser la dificultat que moltes comunitats tenen per tenir celebracions de l'Eucaristia, per falta de capellans ordenats. Un bisbe asiàtic va explicar que al seu bisbat algunes comunitats només podien celebrar la Missa cada quatre anys per aquesta raó. El debat va derivar cap al tema del celibat dels capellans, apuntant la possibilitat d'ordenar per al ministeri presbiterial alguns laics casats de provada fidelitat a l' església, els anomenats "viri probati". La proposta va ser rebutjat en el mateix grup de treball, però la proposta va anar a votació al plenari, en negatiu: "Aquesta hipòtesi va ser avaluada com un camí a no seguir".Però força votants no va compartir la decisió de la majoria. Pel que sembla absort en els seus papers, Benet XVI anava escoltant als resultats de la votació de les propostes, quan es va escoltar el resultat de les votacions va aixecar el cap: La oposició estava viva!

Lla sortida de Benet XVI, farcida de problemes interns i de fracassos, podria ser el començament del final del període involucionista de la història de l'Església, en relació al Vaticà II. O potser el reflux ha començat ja amb ell. Potser el pèndol del rellotge de la història ja ha tombat cap a una altra banda.

Pocs o potser cap dels nous cardenals menors de 80 anys van poder participar
activament de les decisions del Concili Vaticà II, que enguany celebra 50 anys de la seva obertura.

Com el blat després de la neu i de les gelades de l' hivern, amb arrels més fondes, una nova primavera tard o d' hora espera l' Església i l' alliberament dels pobres, ja que el Regne de Déu està enmig nostre.