Grans terratinents tenen la major part de les terres de Rondônia

Desmentint les informacions habituals, la major part de la terra de l`estat de Rondônia, un dels més desforestats de tota l`Amazônia, estan en mans de grans proprietaris, i no de petits agricultors. Es tracta 27,5 milions d`hectàrees de terra, les tres quartes parts de les terres agrícoles de Rondônia, que estan en mans de tan sols uns 300 proprietaris, en hisendes de més de 900 hectàreees de terres I d`aquestes, ni tan sols  684.459 Hectàrees poden ser considerades productives, segons normes brasileres antiquades de fa trenta anys. La major part de la destrucció de la selva no ha servit, aleshores, per produir més aliments. Tan sols per apoderar-se de les terres públiques de la regió. Les dades provenen del cadastre de 2010 de l`INCRA (institut oficial de terres).

Ni el 10% dels homicidis han estat jutjats

Un reportatge del diari Globo relata que ni el 10% dels homicídis del camp des del 1985 han estat jutjats, segons dades de la Comissió Pastoral de la Terra (CPT). La justícia considera que la culpa és de les bretxes de la legislació que regeix els processos. 'Tinc por de represàlies"diu el familar d'una de les víctimes a l`estat del Parà. No li falten motius: De 1.186 casos d`homicidis comptats per la CPT, amb 1.580 vítimes, tan sols es compten 94 condemnes en primera instància, amb 21 acusats d`haver encarregat les morts i 73 acusats d`haver-les executat. La majoria de les morts (408) al camp brasiler són dàquesta regió, i de la resta de l`Amazònia. Foto: Una pancarta demana justícia a Nova Ipixuna, on foram assassinats recentment una parella de defensors de la selva. 'Majestat ha quedat horfe" es refereix a l'arbre de la castanya del Brasil, que té més de 30 metros de altura. (Foto: Glauco Araújo/G1)

Carta del cacic Mutua sobre Belo Monte

Aqui la traducció que he fet al catalá d' aquesta carta del cacic Mutua, un cap indígena xavante del Riu Xingú, en plena Amazônia, comparable al clàssic ecològic de la carta de 1855, del cacic Seattle, de la tribu Suquamish, al president dels Estats Units.

Plena de lirisme i de poesia, Mutua manifesta des de la sensibilitat i espiritualitat indígena la revolta i la tristesa dels pobles indígenas del Riu Xingú per l' inici de la construcció de la gran hidreléctrica de Belo Monte.

"Si maten el Xingu, tots veurem el menjar tornar-se sorra."

Carta del Cacic Indígena Mutua sobre la Hidrelèctrica de Belo Monte
Escrit pel Cacic Mutua
 
El sol em va despertar dançant per la meva cara. Al matí, va atravessar la palla de la meva cabana i jugava amb els meus ulls somnolents. El Germà Vent, missatger del Gran Esperit,  va alenar el meu nom, fent tremolar les fulles de fora. Jo sóc  Mutua, cacic de l’aldeia Xavante. En el nostre idioma, Xingú vol dir aigua bona, aigua neta. És el nom del nostre riu sagrat. Com um tintineig de la serp cascavell, el Vent anunciava perill. El cor em pesava com uma fruita de jaca madura, i la gola resseca em demanava saliva. He escoltat. El Gran Esperit de la selva està enutjat. El Xingú banya tota la selva amb l'aigua de la vida. Porta alegria i felicitat en els rostres de la mainada de l’aldéia. El Xingú ens porta l’aliment de la nostra tribu.
Però avui la nostra gent està trista. El Xingú ha estat condemnat a mort. Els cacics dels homes blancs  mataran el nostre riu. El lament del Vent diu que aviat arriba um tal de pantà per a la nostra terra.  Es diu Belo Monte. Al poble d'Altamira volen construir una represa. Tiraran un munt de terra, pitjor d’ allò que van fer allà lluny, al canal de Panamà.

El monstre del pantà de Belo Monte

La fiscalia de l`Estat del Parà, a l`Amazônia brasilera, acaba d`impugnar la llicència definitiva d`obres concedida pel medi ambient (Ibama). Aquesta és la 111a  intervenció del Ministeri Públic Federal contra aquest projecte de construcció del que seria el tercer pantà més gran del món, amb 11.233 megawats previstos, que el govern vol que estiguin apunt per l`any 2015.
Menre que el govern de Dilma no para de repetir que volen demostrar que un pantà es pot fer respectant la naturalesA I els drets de la població, els fets semblen demostrar el contrari.