 |
| Imatge dels sbevivents del Massacre de Corumbiara, Rondônia, Brasil, l`any 1995. |
Corumbiara és un poble al sud de Rondônia, aquí al Brasil. Aquesta és la regió que concentra les millors terres de l`estat, i també els majors latifundis. La terra que el govern donava als petits agricultors no era as aquesta. Quan el Moviment dels Sense Terra (MST) se`n va adonar, va decidir fer un campament amb uns 600 camperols de petits agricultors a la Hisenda de Santa Elina, al municipi de Corumbiara.
A la regió hi vivia entre altres Antenor Duarte, un dels més coneguts representants de les organitzacions d`extrema dreta dels grans propietaris, la CNA (Confederació Nacional d`Agricultors). Contra el parer de la majoria del consell de direcció del MST, tres dels líders més radicals van decidir resistir una expulsió decidida per la justícia, oposant-se per la força a la policia. Per la banda dels grans proprietaris, es va decidir que allí calia donar una lliçó exemplar als grups de sense terra que ocupaven les terres.
El resultat va ser `anomenat Massacre de Corumbiara, el fatídic dia 9 d`agost de 1995. Una veritable batalla va començar al voltants de les tres de la matinada, quan pistolers armats contractats per les hisendes de la regió, i soldats de la Policia Militar amb les cares tapades de passa muntanyes, van atacar el campament. Nens i dones van ser utilitzats com escuts humans pels pistolers per atacar l'últim reducte de resistència. Entre les morts hi va haver la petita Vanessa, una nena de tan sols sis anys. Cinquanta cinc agricultors de l`acampament van resultar greument ferits. Alguns dels morts van ser executats després de presos. Altres van desaparéixer. Com a responsable de tot, el governador Valdir Raupp, que avui continua com a senador de Rondônia i president d`un dels majors partits polítics brasilers, el PMDB
Corumbiara pertany al bisbat de Guajarà Mirim, el bisbe Dom Geraldo hi va acudir a auxiliar les famílies i els supervivents, que es van allotjar als locals de la parròquia. Va visitar el campament uns dies després dels fets, quan ho va autoritzar la policia, i va recollir-hi uns óssos calcinats, que va comprovar que s`havien cremats cossos humans a l`acampament. Encara hi ha un procés a la justícia per jutjar les indemnitzacions que haurien de rebre els ferits i les famílies dels sobrevivents.
A l'època feia dos anys que jo havia arribat al Brasil, justament al bisbat de Guajará Mirim, tot que en un poble molt allunyat de Corumbiara. Algunes setmanes després vam tenir un petit incident a Iata un districte de Guajará mateix. Dom Geraldo espantat, ens va alertar que anéssim en compte, que ens calia veure amb la Pastoral da la Terra (CPT) el que fèiem, i em va demanar si podia dedicar-m`hi una mica a la regió. Hi he estat des d`aleshores més o menys ficat. (continua)
