Casaldàliga: Amén, Axé, Awere, Salut, Al.leluia !

Casaldáliga
amb el bisbe actual de São Félix

"Amén, Axé, Awere, Salut, A.leluiä". Amb aquesta salutació plural i ecumènica, que Casaldàliga ha escampat i popularitzat, es recullen les tradicions jueves, africanes, indígenes, modernes i cristianes.  Avui deixeu que, amb unes setmanes de retard, comenti la Romaria dels Màrtirs, feta el 16 i 17 de Juliol, al bisbat de São Félix do Araguáia, i tradueixi algunes de les paraules de Pere Casaldàliga que van tenir un ressó de comiat i de testament de tota una vida.

Anant a la Romaria ja d `entrada havia renunciat a una trobada personal amb Pere Casaldàliga, que aquests dies pateix un veritable setge d`amics i coneguts per saludar-lo, parlar i fotografiar-lo. Així disculpeu que hagi robat algunes fotografies del blog del P. Paulo Suess.

Diumenge que ve, la nostra Romaria

Diumenge que ve farem la nostra Romaria, la novena de Rondônia.
Romaria de la Terra i de les Aigües al poble de Iata.
Ens trobarem de tots cantons de Rondônia, després de una nit o més hores als autobusos, i de bon matí cantarem i caminarem plegats fins el Riu Mamoré.
Les mateixes aigües que més avall volen barrar amb un nou pantá, inundant aquest poble. 
Hi seran representants indígenes de les aldees del Lages, del Ribeirão, del Pacáas Novas, que fins als anys 60 van lluitar aferrissadament per no deixar entrar la cobdícia dels blancs al seu territori.
Hi seran respresentants del Madeira, riu avall, afectats per la construcció de Jirau i Santo Antônio.
Hi seran alguns representants quilomboles de la llunyana Vall del Guaporé. Hi seran centenars de les comunitats de Porto Velho, de les comunitats de base d' Ariquemes, Machadinho, Buritis, Jarú, Ouro Preto, Ji Paraná.
Ens acollirà el bisbe de Guajarà Mirim, Dom Geraldo, que fa més de trenta anys està al davant de la nostra església, amb el nou bisbe que l' ha de succeir.
Hi serà Dom Moacyr, de Porto velho, i Dom Bruno, que vindrà de Ji Paraná, amb Dom Antônio, jubilat, però que continua donant-nos alè i empenta.
Diumenge que ve serem a Iata, caminant fins a les vores de les aigües del Mamoré.

Grans terratinents tenen la major part de les terres de Rondônia

Desmentint les informacions habituals, la major part de la terra de l`estat de Rondônia, un dels més desforestats de tota l`Amazônia, estan en mans de grans proprietaris, i no de petits agricultors. Es tracta 27,5 milions d`hectàrees de terra, les tres quartes parts de les terres agrícoles de Rondônia, que estan en mans de tan sols uns 300 proprietaris, en hisendes de més de 900 hectàreees de terres I d`aquestes, ni tan sols  684.459 Hectàrees poden ser considerades productives, segons normes brasileres antiquades de fa trenta anys. La major part de la destrucció de la selva no ha servit, aleshores, per produir més aliments. Tan sols per apoderar-se de les terres públiques de la regió. Les dades provenen del cadastre de 2010 de l`INCRA (institut oficial de terres).

Ni el 10% dels homicidis han estat jutjats

Un reportatge del diari Globo relata que ni el 10% dels homicídis del camp des del 1985 han estat jutjats, segons dades de la Comissió Pastoral de la Terra (CPT). La justícia considera que la culpa és de les bretxes de la legislació que regeix els processos. 'Tinc por de represàlies"diu el familar d'una de les víctimes a l`estat del Parà. No li falten motius: De 1.186 casos d`homicidis comptats per la CPT, amb 1.580 vítimes, tan sols es compten 94 condemnes en primera instància, amb 21 acusats d`haver encarregat les morts i 73 acusats d`haver-les executat. La majoria de les morts (408) al camp brasiler són dàquesta regió, i de la resta de l`Amazònia. Foto: Una pancarta demana justícia a Nova Ipixuna, on foram assassinats recentment una parella de defensors de la selva. 'Majestat ha quedat horfe" es refereix a l'arbre de la castanya del Brasil, que té més de 30 metros de altura. (Foto: Glauco Araújo/G1)

Carta del cacic Mutua sobre Belo Monte

Aqui la traducció que he fet al catalá d' aquesta carta del cacic Mutua, un cap indígena xavante del Riu Xingú, en plena Amazônia, comparable al clàssic ecològic de la carta de 1855, del cacic Seattle, de la tribu Suquamish, al president dels Estats Units.

Plena de lirisme i de poesia, Mutua manifesta des de la sensibilitat i espiritualitat indígena la revolta i la tristesa dels pobles indígenas del Riu Xingú per l' inici de la construcció de la gran hidreléctrica de Belo Monte.

"Si maten el Xingu, tots veurem el menjar tornar-se sorra."

Carta del Cacic Indígena Mutua sobre la Hidrelèctrica de Belo Monte
Escrit pel Cacic Mutua
 
El sol em va despertar dançant per la meva cara. Al matí, va atravessar la palla de la meva cabana i jugava amb els meus ulls somnolents. El Germà Vent, missatger del Gran Esperit,  va alenar el meu nom, fent tremolar les fulles de fora. Jo sóc  Mutua, cacic de l’aldeia Xavante. En el nostre idioma, Xingú vol dir aigua bona, aigua neta. És el nom del nostre riu sagrat. Com um tintineig de la serp cascavell, el Vent anunciava perill. El cor em pesava com uma fruita de jaca madura, i la gola resseca em demanava saliva. He escoltat. El Gran Esperit de la selva està enutjat. El Xingú banya tota la selva amb l'aigua de la vida. Porta alegria i felicitat en els rostres de la mainada de l’aldéia. El Xingú ens porta l’aliment de la nostra tribu.
Però avui la nostra gent està trista. El Xingú ha estat condemnat a mort. Els cacics dels homes blancs  mataran el nostre riu. El lament del Vent diu que aviat arriba um tal de pantà per a la nostra terra.  Es diu Belo Monte. Al poble d'Altamira volen construir una represa. Tiraran un munt de terra, pitjor d’ allò que van fer allà lluny, al canal de Panamà.

El monstre del pantà de Belo Monte

La fiscalia de l`Estat del Parà, a l`Amazônia brasilera, acaba d`impugnar la llicència definitiva d`obres concedida pel medi ambient (Ibama). Aquesta és la 111a  intervenció del Ministeri Públic Federal contra aquest projecte de construcció del que seria el tercer pantà més gran del món, amb 11.233 megawats previstos, que el govern vol que estiguin apunt per l`any 2015.
Menre que el govern de Dilma no para de repetir que volen demostrar que un pantà es pot fer respectant la naturalesA I els drets de la població, els fets semblen demostrar el contrari.

Un altre líder assassinat a Rondônia

Aquest matí (divendre, 27 de maig de 2011) un pistoler ha matat amb cinc tiros el líder pagès, Adelino Ramos, el Dinho, a Vista Alegre do Abunã Porto velho - Rondônia), on havia anat a vendre verdures al mercat. Adelino, conegut com a Dinho, era un sobrevivent del  Massacre de Corumbiara, un violent episodi d'expulsió de sense terra amb 13 morts l'any 1995. Després d' aquests fets el Dinho havia estat un dels fundadors i un controvertit dirigent del Moviment Camponés de Corumbiara (MCC), d'agricultors sense terra. Dinho havia denunciat el juliol de l'any passat en una reunió oficial les amenaces que havia rebut.

L'assassí hauria estat reconegut com un pistoler que ja havia participat d'altres morts. El Dinho que vivia en un assentament de reforma agrària, hauvia estat denundiant també l'exploració ilegal de fusta a la regió. Fonts oficials de la presidenta del govern brasiler reconeixen que des de 2001 a Rondônia han estat registrats 71 assassinats per problemes agraris, dels quals un 90% segueixen en total impunitat i que això no pot continuar així.