La mort del Paraíba (1)

La violència agrària i la impunitat han provocat aquesta any passat (2012) set morts a Rondònia. I una dona greument ferida, que va escapar per poc. 

Més tard el seu marit, Orlando Pereira Sales, conegut com "el Paraíba", el 29 de novembre de 2012 no va tenir tanta sort. Aquell dia jo estava a Porto Velho, l' endemà a la matinada vam fer més de 400 km de carretera per anar al seu enterrament. 

Va ser l'últim assassinat per causes agráries a Rondònia l' any passat. Però els de 2013 van tenir pressa per arribar: Un matrimoni va ser assassinat la matinada de cap d' any a Vilhena. 

Al Paraíba ja l'havien amenaçat de mort diverses vegades. L' any anterior havia estat ferit amb un tret a la cuixa que per poc no li havia tocat la femoral. Amb l'1 agreujament de les amenaces i sabent que ja li estaven preparant una emboscada, el 14 de març de 2012 va haver de fugir de Seringueiras. L' endemá mateix un agricultor de Seringueiras va ser assassinat a la parada d' autobusos, deprés que l' haguessin confós amb ell. 

El Paraíba i la seva dona parella féia uns cinc anys que els coneixia. Eren els líders del campament de sense terra de Seringueiras, un poble veí d'on vivia. Havien acampat aprop del poble, reivindicant la terra d'un terratinent conegut com "Interboi", que es diu Sebastião de Peder. En realitat la terra del terratinent, de 2.500 hectàrees, era pública i sense documentar, i l' Interboi, se n' havia apoderat de forma irregular feia alguns anys. El govern, através de l' INCRA (Institut de Reforma Agrária) l' havia intimat a tornar la terra per a poder-la repartir. El grup del Paraíba ho havia sabut i havien acampat a la carretera demanant la terra per a unes 80 famílies. 

Des de ben aviat, havien aconseguit el suport de les monges i del rector de Seringueires, primer acampats a la carretera, després acampats a l'altra banda del poble. Eren una bona colla de famílies, cadascun amb la seva barraca de fustes i de palla. Van convidar el bisbe de Guajará Mirim, Dom Geraldo Verdier, en la seva visita pastoral, i aquest també va assinar un comunicat de suport al grup.

Ells es pensaven que aconseguir la terra se Seringueiras, reclamada pel govern seria fácil. No sabien el que els esperava. Els han estat expulsant unes quatre o cinc vegades. Els expulsaven d'una banda, acampaven en una altra, i sempre acabaven tornant a prop de la terra que reivindicaven.

El procés oficial de l' INCRA va estar recorregut a la justícia pel terratinent i set o vuit anys després, encara no ha estat jutjat. Més ràpid han estat els jutges per atendre les peticions de treure els sense terra de l' indret. Les ocupacions de terra ha estat la única forma eficaç de lluitar contra el monopoli de les terres ern poques mans al Brasil i fer que es reparteixin algunes terres les famílies d'agricultors que no en tenen. Les ocupacions de latifundis han estat un dels principals mitjans del Moviment dels Sense Terra (MST) per aconseguir la reforma agrària.

El Paraíba havia estat un dels líders de l' MST de Rondônia. Després d' uns anys de dirigent del moviment, i després d'haver aconseguit terra per a ell i per a la seva família, va anar a ajudar un grup a Nova Brasilândia. Van formar el campament de Paulo Freire 1 i 2. Més tard van aconseguir uns acords sobre la terra, però no n' hi havia per a tothom. Va ser quan van anar a Seringueiras.

El "fazendeiro" no va recórrer tan sols a la justícia. Va armar més d' una quinzena de pistolers i els va posar a intimidar i atemorir el grup de sense terra acampats, amb por que ocupessin la terra. Però un dia que un grup d' aquests van sortir, els sense terra liderats pel Paraíba van sorprendre la resta, els van desarmar i els van fer fora. Més tard van córrer rumors que havien agafat sis o set fusells "deixats" per la policia, que mai més han aparegut. 

No gaire termps després estàvem fent un curs d' agroecologia a São Miguel, un altre poble proper, i l'advocat de la CPT (pastoral da la terra) em va trucar demanant d'anar a la comissaria de policia. El grup de sense terra de Seringueiras havia estat expulsat novament en una intervenció per surpresa de la policia. Três havien estat empresonats. El Paraíba també estava buscat.

Aquesta vegada els havien expulsat d'una "chácara", un petit espai de terra que havien comprat. És a dir: els van expulsar de la seva própria terra! La policia havia arribat llençant bombes de fum per espantar-los. Amb l' ensurt un home gran va tenir un atac de cor i la policia al començament no va deixar que fós traslladat al metge. Poc després moria.

Més tard l' advocat de la CPT va aconseguir alliberar els presoners però la policia no va ser responsabilitzada per la mort. L' advocat també va aconseguir traslladar el procés judicial a la competéncia federal. Quan un conflicte de terra té per mig terres públiques (terres de la Unió) la competència no és dels jutges estatals, sinó federals. 

Aconseguir el trasllat judicial va donar dos anys de tranquil.litat als sense terra. Van arribar a un acord amb el llogater de les terres, i aquest va treure les vaques. Aleshores van ocupar la fazenda.

(continuaré)