diumenge, 13 de març del 2011

Continua la polèmica sobre la nova llei forestal brasilera

Rierol de São Miguel do Guaporé,
amb les marges d'arbres de protecció permanent  tallades,
com obligaria la llei del Codi Forestal
Mentre la construcció de Belo Monte já ha començat, malgrat manifestacions i recursos judicials, a tot el Brasil continua també la polèmica sobre el nou "codi forestal" del país. Després de la represa dels nous diputats i senadors del nou Parlament a Brasília, aquesta llei que ha de regular legalment la protecció dels boscos de tot el país, incluint la selva amazònica, s'ha escalfat.
La votació de la nova llei, que volien que fos el 15 de març, ja s'ha ajornat després de l'ofensiva en contra dels diputats defensors del medi ambient, convocant un seminari científic sobre l' assumpte i l'oposició a la proposta actual del codi forestal de la Ministra de Medi Ambient del govern de Dilma, Izabella Teixeira.


L' actual redacció és del diputat paulista Aldo Rebelo. Estan a favor de l'actual redacció del codi forestal els diputats lligats a l'agricultura, l' anomenada "bancada ruralista", que son els representants dels grans proprietari, i també els representants dels sindicats de petits agricultors.
Árees de les comunitats tradicionals de Rondônia,
com les terres de la comunitat quilombola de Jesus,
a S Miguel do Guaporé, són les que mantenen millor la selva. 
En contra estan els moviments socials d' agricultors (membres de la Via Campesina, com el Moviment dels Sense Terra, MST), indígenes i ongs ambientalistes (Green Peace, etc.).

Aquests moviments i les ongs, representats per una minoria de diputats i senadors, han recorregut a l' ajuda dels científics, com la Societat Brasilera per al Progrés i la Ciência i l' Acadêmia Brasilera de les Ciêncies. En un document i un seminari realitzat a Brasília,  s'han declarat contra la nova proposta per la tendência general a reduir la protecció legal als boscos i a la selva.
El riu Guaporé, amb la seva APP conservada.

Una deles figures legals de protecció forestal més discutides són les Áreees de Protecció Permanent (APP). Segons la llei, els boscos als marges dels rius i de les vessants inclinades de les muntanhes s'han de mantenir i no es poden tallar, per ajudar a controlar l'erosió e protegir d' esllavissades i de les inundacions.

Amb més de 16 milions de vaques,
la major part de terres deforestades de Rondônia estan ocupades per  pastures.
Els ruralistes, representants dels grans propietaris i indústries exportadores de soja i de carn, diuen que si la llei continua de la mateixa manera i tots els que no la van complir són obligats a replantar els boscos, l' área de producció pot reduir-se en més de 20.000 hectàrees en deu anys.

El científcs al contrari han presentat arguments segons els quals la protecció d' aquestes árees acaba beneficiant no tan sols els mateixos propietaris agrícoles, com també tota la societat. Tant pel que fa a evitar  l'erosió, preservar les pluges, les mines d' aigues  i els rierols, como per exemple, pel fet que als boscos propers als cultius hi ha les abelles que polinitzen el café, les fruites com el maracujá i fins i tot els camps de soja. Alguns dels científics de Embrapa, empresa pública de investigació que depén dem Ministeri d' Agriocultura, van ésser proibits de participar del seminari organitzat per difondre aquests estudis.

Un altre argument pesat contra els canvis al codi forestal ha estat l'exemple de les greus inundacions de les serres properes a Rio de Janeiro. Aquesta regió va sofrir unes teribles destrosses amb les pluges torrencials começament dels primers dies de 2011. Moltes de les èrdues humanes i materials van ser degudes a les esllavissades i les torrentades d'aigua sense control, que haurien estat més reduïdes si els boscos i arbres de les vessants de les muntanyes i de les vores del riu s'haguessin respectat com manava la llei forestal.

Destrosses a les vores dels rius, a prop de  Rio de Janiero
Esllavissades a les vessants de les muntanyes.
Àrees esllavissades.

Per a la Confederació de l' Agricultura i Pecuária del Brasil (CNA), presidida per la senadora Kátia Abreu, si els canvis proposats al nou codi forestal  no són aprovats, "el Brasil deixarè de tenir el millor i més barat menjar del món i perdrà  els seus superàvits a la balança comercial". Contradictòriament, mentre que segons ella l' agorpecuária brasilera té potencial per a "multiplicar la producció d' aliments sense tallar cap arbre, l'any passat dèia que la reserva legal obligatòria de cada propietat (àrea de boscos entre un 20 i 80% segons la regió on estigui) és inútil i tan sols té servei per al paisatge. 

Aquests representants de les grans empreses i propritaris brasilers (quase el 50% de les terres del Brasil estan en mans tan sols d'un 1% dels proprietaris), obliden que un 70% dels aliments consumits al Brasil provenen del petits agricultors, que tenen menys del 30% de les terres. La major part de la producció agrícola de carn i de cereals està destinada a l' exportació.
Área de carga de soja de la CARGILL a Cerejeiras, Rondônia

Aixó perden força els arguments "nacionalistes", els moviments socials i ongs som acusats d'estar al servei dels interessos internacionals, que voldrien reduir la capacitat de producció agrícola del país. De fet, però,  la major part dels grans propietaris i empreses agropecuàriesi brasilers, ells sí que ja estan al servei dels interessos dels capital financer i especulador internacional,  dels clients i compradors de la soja i de la carn: les grans companyies multinacionals. 

El café florit necessita de les abelles per a la polinització.
A l'imatge el pagès José Ossak, de Seringueiras (Projecte Natureza Viva)
que no utilitza agrotòxic i té eixams d' abelles, a Seringueiras.
A Rondônia, também Anselmo de Jesus, antic diputat federal del Partit dels Trabalhadors (PT) que no va aconseguir ésser escollit i actual president de la Secretaria d' Estat, és a favor del text actual, que va aprovar al seu dia a la Comissió d' Agricultura, al costat de Moreira Mendes,  representant dels grans propietaris ruralistes i membre destacat dela CNA. Convidats per aquest, vint dels vint-i-quatre diputats estatals van anar a passejar a Brasília, fent pressió a favor del nou Codi Forestal. L'antic mossèn i alcalde de Alto Alegre dels Parecis, de diputat federal del PT,  Pare Ton, s'ha declarat a favor de la postura de la Via Campesina i contra la redacció actual del text.

Aquesta redacció, segons algunes fonts, està essent renegociada als bastidors, incloent algunes de les reivindicacions de les dues bandes: 

- Les APP (àrees de protecció permanen de riu i vessants) no serien reduïdes, i continuarien amb un mínim de 15 m. a les vores dels rius, i s'haurien de refer en aquells casos que han estat devastades. Les majors vessants de les montanyes continuarien totalment protegides de la deforestació.
- Les Árees de Reserva Legal continuarien problemàtiques. S'acceptaria que les APP siguessin contabilizades dintre de les Reserves Legals. A l' Amazônia no obligaria a refer la reserva al 80% actual, peró sí al 50% que sempre havia existit a la regió, fins i tot menys als municipis que tenen més de la meitat del territori en àrees protegides, com parcs naturals. 
- El debat estaria en un punt defensat per als petits agricultors: que les petites proprietats (fins a 100 hectàrees) no fossin obligades a mantenir una Reserva Legal.
- També resta polèmica sobre les competêncies dels estats al respecte del tema (sempre solen ésser menys estrictes) i sobre el pagament als propietaris per mantenir els boscos intactes per "serveis ambientals".

Sigui com sigui, està clar que en aquest llei ens estem jugant una part de la selva amazõnica, dels boscos del Brasil i del futur del medi ambient de tot el Planeta. I convé no tan sols que surti una bona llei, sinó també que després tothom la respecti i la faci complir, que ja és més difícil encara.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada