Revolta a la Hidroelèctrica de Jirau

Dimarts passat a les cinc de la tarda va començar una violenta revolta entre els treballadors de la construcció de la central hidrolèctrica de Jirau, situada a uns 120 km de Porto Velho, (Rondônia, Brasil). Uns grup  dels treballadors es va revoltar, fent-se portaveu del malestar i la insatisfacció general dels milers de contractas per a la construcció del pantà de Jirau, situat a la "Cachoeira do Caldeirão do Inferno", al Riu Madeira, un dels principals afluents de l`Amazones. Aquesta obra està comandada per l`empresa pública francesa GDF Suez, i per la brasilera Camargo i Corrèia.

Quaranta sis autobusos, utilitzats pel trasllat dels trebalhadors, van ser cremats; a més da la major part dels allotjaments e instal.lacions com menjadors, un banc i botigues que funcionaven al local. Destacaments de la policia estatal i federal van ésser enviats al local, però van resultar totalment isuficients per contenir la revolta.  Notícies sobre alguns morts no han estat confirmades, tot i que sovint s`acusa l`empresa d`amagar fets d`aquesta naturalesa, que són sempre mnimitzats pels mitjans de comunicació locals.

Allojaments cremats.

Milers de trebalhadors es van trobar de la nit al dia sense menjar, beguda ni allotjament, molts d`ells amb la bossa de documents i roba cremada. Caminant a peu dezenes de quilòmetres o forçant el transport de camions i cotxes de la carretera, els emigrants arribats de llunyans estats brasilers, com Piauí, Maranyon i Parà, es van desplaçar fins a la capital de Rondônia, on han estat alotjats semblant refugiats de guerra en diversos locals públics. Moltes botigues del centre, atemorides pels incendis de Jirau, van tancar les portes de por a saquejos. Més del 70% des treballadors són de fora, descomplint la promesa de donar feina per a la regió. Tot plegat ha confirmat els temors que els probelmes humans i socials de la construcció de les hidroelèctriques del Madeira ja ha escapat completament del control de les empreses i del govern brasiler.

Després de la revolta els treballadors
van quedar sense menjar, ni beguda ni allotjaments.

A més d`esdevenir un camp de batalha, Jirau concentra tots els problemes possibles: El creixement accelerat i desordenat a portat a la regió el "desenvolupament" de la prostitució, aument de les drogues, especulació imobiliària, inflació de preus, violencia, augment de malalties com el dengue i la malária, i moltíssims accidents de tràfic, quedant completament insuficients tots els hospitals i centres d`atenció sanitária.

Jirau està acumulant tot tipus d`irregularitats i els habitants de la regió que s`han vist expulsats de les seves terres, fa temps que  reclamen de la mala manera com estan essent tractats per les empreses, motivant diverses accions de les fiscalies locals i federals, pel descompliment de les condicions socials i ambientals que consten als permís d`obres. La majoria no han sortit del paper.

Els treballadors de Jirau semblaven refigiats dùna guerra.

Já l`any 2009 trenta vuit persones van ser aliberades de treball en condicions anàlogues a esclavatge en una empresa terceritzada. Durant 2010 les fiscalitzacions del treball van obrir 330 actes d`nfracció de les lleis treballistes. Arreu de la revolta d`aquests setmana esl treballadors han  presentat tot tipus de denúncies contra l`empresa Camargo i Correia per mals tractes, irregularitats en els pagaments de salaris, descomptes, amenaces, etc. 

Aquest és el "desenvolupament" de Jirau, que ara amenaça també molts altres rius de l`Amazônia com el Ru Xing', Teles Pires i Tapajós, seguint el mateix ritual de posar el lucre econômic per sobre de la legislació amiental, traballista i dels drest dels indígenes de la regió, reduint a mínims les indemnitzacions i compensacions  socials.

Al Brasil hi ha un refrany que diu que "la mentida té les cames curtes". Això elsl ha passat als de Jirau, que pretenien maquillar-se com una empresa presentable i respectable, (el consorci d`empreses s`havien autobatejats com a "Energia Sostenible del Brasil", ENERSUS. Ara se`ls està veient el llautó. 

I pel matex camí de Jirau, de falta de respecte per la legalitat, pel medi ambient i pels treballadors i comunitats perjudicades pel pantà, està essent seguit pel megapantà de Belo Monte. Sense que el govern doni el menor senyal de diàleg. Per això la revolta de Jirau és un senyal d`alerta pel Govern de Dilma, engatjat en aquests projectes amb els seus PACs (Plans d`Aceleració del Creixement). Al cap i a la fi, el govern és l`últim responsable per tot el que està passant.

Treballadors de Jirau refugiats en un esportiu a Porto Velho