Milionaris del Brasil



El senador de Rondônia Ivo Cassol

Amb 29.874.832,00 reals brasilers de patrimoni declarats (al voltant d'uns 13 milions d' euros) l'antic governador de Rondônia,  Ivo Cassol és un dels deu polítics més rics del nou parlament brasiler, segons la pàgina web del Congrés en Focus. Nové a la llista, Cassol està a la llista al costat de polítics denunciats per corrupció, com el famós Paulo Maluf. Entre tots deu han declarat quasi la meitat dels valors declarats pels diputats i senadors del Congrés, és a dir, menys del 2% dels elegits a l'octubre a la Cambra i el Senat. Del total de 1,6 mil milions declarats per 513 diputats i 54 senadors,  792 milions de reals (uns 162 milions d'euros) són d'aquest petit grup de multimilionaris. De mitjana, cada diputat ha declarat posseir uns 1,2 milions d'euros en cases,  negocis, finques, vehicles, objectes d'art, diners en efectiu i les inversions, entre d'altres propietats. D'on venen aquestes riqueses? En el seu cas, el  grup d' empreses de la família Cassol ha construit amb recursos dels bancs públics  diverses hidroelèctriques, que venen energia a la xarxa pública. Per cert, han rebut moltes reclamacions d'uns centenars d'indígenes que viuen més avall de les centrals, els indis de la terra indígena Rio Branco. Aquests es queixen que l'aigua del riu puja i baixa de forma irregular, matant les cries de tortugues i allunyant els peixos, i també de la destrucció d' un cementiri tradicional del poble Djabuti.

Riscos per als inversors de Belo Monte

Les institucions financeres que facin inversions podran tenir greus prejudicis financers embarcant-se en la construcció de la Hidroeléctrica de Belo Monte (Pará, amazònia brasilera), que seria la tercera hidroelèctrica més gran del món.
Aquesta és una de les conclusions de l'estudi "Mega-Projectes, Mega Riscos: Anàlisi de Riscos per a Inversors del Complexe Hidroeléctric.de Belo Monte", que diverses onegés (Amics de la Terra,  Amazònia Brasileira i Internacional Rivers) han enviat a més de vint institucions financeres relacionades amb el projecte. Actualització (27/01/2011) Avui mateix s'ha concedit llicència per començar la construcció. La fiscalia federal del Pará ha interposat un recurs a la justícia, motivant que no s'han complert les condicions prèvies exigides.

I la pluja no para

Com en altres indrets arreu del món,  les inundacions han estat trista notícia també al Brasil. I continuen.
Amics i arents m`han escrit preguntant com estava per aquí. Ara està plovent com toca a l`Amazonia per aquest temps. Però encara plovia poc fins ara, i aquest any els rius s`havien assecat com mai s`havia vist. El desgavell climàtic cada vegada és és clar.
Amb tot el respecte que mereixen aquestes desgràcies, cal callar i ajudar com es pugui. Però no podem deixar de rumiar i pensar en el que alguns qualifiquen de la major tragédia climática del Brasil.

Festa de jacaré a l`aldéia indígena Arara

Els Arara de Ji Paraná són un poble indígena del centre de Rondônia. El mes de setembre passat van recuperar la Festa del Jacaré (cocodril), que fèia cinc anys qe no celebraven. Aquest poble, malgrat ser poca gent, s`esforcen per manenir la llengua i identitat pròpia malgra les pressions que pateixen, sobretot de les esglèsies evangèliques pentecostals.

 

La poalla, una planta medicinal de la selva

La POAIA (o poalla, ipeca, ipecacauanha, la Cephaelis Ipecacuanha) és un petit arbust natiu de les selves americanes, també de l'amazònia, que ja havia estat un dels pilars de l'economia dels seringals, les explotacions cautxeres de la selva. Els "seringueiros" traballaven recollint de la selva la castanyadel Parà (els "coquitos" del Brasil) en el període de finals i començament de l`any; seguint després per la recollida de la poalla; i més tard, a l'època seca, l'extracció de la seringa, el cautxo. De la poalla se n`aprofita l'arrel, amb valor medicinal per fer infusions, que serveixen per al tractament de les amebesi altres utilitats, però també amb importants contraindicacions.

Després de tan sols haver-ne sentir-ne parlar a la gent antiga, actualment han aparegut compradors de poalla a la regió. Però algunes persones de la comunitat quilombola de Pedres Negres reclamen que els atravessadors estan pagant poc, un preu que va de 90 a 100 $Reals brasilers el quilo d'arrel neta i seca. Per altra banda, la poalla nativa en el passat va ser intensament explorada i actualment està en perill d`extinció en moltes regions.

Amazònia, continua essent devastada.

Segons informacions rebudes a la Pastoral de la Terra, continua la destrucció i la correguda per apoderar-se ilegalment de terres a l' interior de la regió amazònica. Un dels indrets més amenaçats del moment és una localitat nova anomenada Santo Antônio de Macupí, o popularment el "180", já que està situada a la carretera Transamazònica, a 180 km de la ciutat de Humaità.  A l' interior de l'estat de l' Amazones, la localitat pertany al municipi de Manicoré.

L' any 2011 ha començat amb una invasió d' un centenar de persones fortament armades, en una pista forestal anomenada del "Pito Acesso", i estan deforestant ràpidament una àrea que estava destinada a instal.lar famílies situades dintre del Parc Nacional dels Camps Amazònics de 807.570 hectares.

De Lula a Dilma

El president del Brasil els últims anys, Luiz Inacio Lula da Silva, Lula, acaba de retirar-se de president. L'actual constitució brasilera tan sol permet l'elecció de quatre anys pels governants i tan sols una reelecció per quatre anys més. Lula ja no es podia tornar a presentar. Dilma Rousef, que n'havia estat primer ministre d 'energia i després de la Presidência, i de fet ja actuava com a coordinadora ministerial, com una mena de primer ministre a les ordres de Lula. El qual va acabar presentant-la com a la seva candidata a la sucessió, i aconseguint la seva elecció presidencial. Així Dilma Rousseff s' ha tornat la primera dona de la presidència de la República Federal del Brasil. Està clar que escollir Dilma ha estat també una victória personal de Lula, que diuen que surt amb 85% d'aprovació popular.