Encara que no és una novetat d'aquesta setmana, fa dies que penso que és hora d'ajudar a escampar aquesta notícia: Un bisbe de l' Amazònia ha estat nomenat per rebre un premi nóbel alternatiu, el Premi Right Livelihood Awards 2010. És tracta de Dom Erwin Krauser, un missioner d'origen austríac, arribat al Brasil el 1964, i que des de 1980 és el bisbe de Xingú, el bisbat més extens de tot el Brasil.
Ha rebut el premi compartit amb altres personatges, i en el seu cas: "per una vida dedicada al treball amb drets humans i ambientals dels pobles indígenes, i pel seu incansable esforç per a salvar la Amazònia de la destrucció".
Actualment i per segona vegada, després que el bisbe que l'antecedia morís atropellat quan anava de bicicleta, Dom Erwin va acceptar ser el president del CIMI (organisme de l'església que treballa amb els indígenes).
Pel seu recolçament als pobles indígenes Dom Erwin ja va sofrir al 1987 un greu accident provocat i des de 2006 necessita escolta policial, per culpa de les insistents amenaces de mort que ha rebut per la seva actuació pastoral a la regió.
Quasi no conec personalment Dom Erwin, (el Xingú està a l'altra banda d'aquesta continental amazònia) tot i que ens hem trobat algunes vegades. El vaig trobar durant el Fórum Social Mundial de Belém, fa dos anys. Ell va ser dels ponents que van explicar els problemes que aquest pantà comportaria per a tota la regió del Riu Xingú, especialmente per als indígenes.
En una intervenció del públic al final, per la meva banda vaig explicar els problemes que ja començàvem a tenir a Porto Velho, amb els pantans del Madeira, i vaig acabar: "No sigueu tous. Nosaltres hem estat massa tous, i ara ja n'estem patint les conseqüències". Dom Erwin em va mirar intensament sense dir-me res.
Després he estat content que fos una de les veus que han encapçalat sense concessions la resistència, oposant-se a la construcció d'aquest monstre que preveu desviar el Riu Xingú i secar 200 km de riu on viuen els pobles indígenes i unes comunitats quilomboles.
Benvingut aquest premi, tant per a ell com per a tots els que lluiten contra Belo Monte. Que el govern Lula, i ara la Dilma, que era la que portava aquestes obres, vagin prenent nota. Deia el meu professor de història, que després que el papa perdés els estats pontificis, el segle XIX, va perdre poder i riquesa però va guanyar autoritat moral. Avui que també aquesta falta, sigui benvingut aquest reconeixement a l'església de la nostra regió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada