Pinten bastos a l' Amazònia

Serlva tallada a Mutum Paraná, área que inundarà el Pantà de Jirau.

Una altra vegada hem de dir que les coses no pinten gaire bé a la regió Amazônica. Segons els mals resultats de l' últim any, la selva tallada i cremada entre agost de 2010 i juliol de 2011 ha arribat a 6.238 km2. La tendência a la baixa de la desforestació dels ultims anys s'ha acabat, i la destrucció de la selva torna a créixer, amb tots els els seus efectes negatius per a l' esclafament global i el canvi climàtic. Així com tots els governs han dit que els acords de Durban han estat bons, també el govern brasiler s' ha esforçat per maquillar els resultats i a dir a tot el món que aquests són els millors resultats dels últims anys. Una cosa està clara, tal com va ara, la tendència de les cremades a l' Amazònia torna a créixer.

Les pluges tornen

El flamboiant ha rebrotat 

Quan a Catalunya s`acaba l`estiu, aqui comencen les pluges. Després d`una temporada seca, que cada vegada s`allarga més, la tornada de les pluges ens recorda que encara no està tot perdut.

Les branques de l`arbre de davant de casa, que mal havien rebrotat, ara creixen amb una força impressionant.

La violència de la terra

Treballant a la pastoral de la terra veig com el Brasil, i el nostre estat de Rondônia també, és clar, continua essent un país on la terra es continua disputant violentament. La llista de gent amenaçada de mort continua creixent i els assassinats continuen. Vegeu algunes de les fotografies que ens han arribat aquest mes:

Casaldàliga: Amén, Axé, Awere, Salut, Al.leluia !

Casaldáliga
amb el bisbe actual de São Félix

"Amén, Axé, Awere, Salut, A.leluiä". Amb aquesta salutació plural i ecumènica, que Casaldàliga ha escampat i popularitzat, es recullen les tradicions jueves, africanes, indígenes, modernes i cristianes.  Avui deixeu que, amb unes setmanes de retard, comenti la Romaria dels Màrtirs, feta el 16 i 17 de Juliol, al bisbat de São Félix do Araguáia, i tradueixi algunes de les paraules de Pere Casaldàliga que van tenir un ressó de comiat i de testament de tota una vida.

Anant a la Romaria ja d `entrada havia renunciat a una trobada personal amb Pere Casaldàliga, que aquests dies pateix un veritable setge d`amics i coneguts per saludar-lo, parlar i fotografiar-lo. Així disculpeu que hagi robat algunes fotografies del blog del P. Paulo Suess.

Diumenge que ve, la nostra Romaria

Diumenge que ve farem la nostra Romaria, la novena de Rondônia.
Romaria de la Terra i de les Aigües al poble de Iata.
Ens trobarem de tots cantons de Rondônia, després de una nit o més hores als autobusos, i de bon matí cantarem i caminarem plegats fins el Riu Mamoré.
Les mateixes aigües que més avall volen barrar amb un nou pantá, inundant aquest poble. 
Hi seran representants indígenes de les aldees del Lages, del Ribeirão, del Pacáas Novas, que fins als anys 60 van lluitar aferrissadament per no deixar entrar la cobdícia dels blancs al seu territori.
Hi seran respresentants del Madeira, riu avall, afectats per la construcció de Jirau i Santo Antônio.
Hi seran alguns representants quilomboles de la llunyana Vall del Guaporé. Hi seran centenars de les comunitats de Porto Velho, de les comunitats de base d' Ariquemes, Machadinho, Buritis, Jarú, Ouro Preto, Ji Paraná.
Ens acollirà el bisbe de Guajarà Mirim, Dom Geraldo, que fa més de trenta anys està al davant de la nostra església, amb el nou bisbe que l' ha de succeir.
Hi serà Dom Moacyr, de Porto velho, i Dom Bruno, que vindrà de Ji Paraná, amb Dom Antônio, jubilat, però que continua donant-nos alè i empenta.
Diumenge que ve serem a Iata, caminant fins a les vores de les aigües del Mamoré.

Grans terratinents tenen la major part de les terres de Rondônia

Desmentint les informacions habituals, la major part de la terra de l`estat de Rondônia, un dels més desforestats de tota l`Amazônia, estan en mans de grans proprietaris, i no de petits agricultors. Es tracta 27,5 milions d`hectàrees de terra, les tres quartes parts de les terres agrícoles de Rondônia, que estan en mans de tan sols uns 300 proprietaris, en hisendes de més de 900 hectàreees de terres I d`aquestes, ni tan sols  684.459 Hectàrees poden ser considerades productives, segons normes brasileres antiquades de fa trenta anys. La major part de la destrucció de la selva no ha servit, aleshores, per produir més aliments. Tan sols per apoderar-se de les terres públiques de la regió. Les dades provenen del cadastre de 2010 de l`INCRA (institut oficial de terres).

Ni el 10% dels homicidis han estat jutjats

Un reportatge del diari Globo relata que ni el 10% dels homicídis del camp des del 1985 han estat jutjats, segons dades de la Comissió Pastoral de la Terra (CPT). La justícia considera que la culpa és de les bretxes de la legislació que regeix els processos. 'Tinc por de represàlies"diu el familar d'una de les víctimes a l`estat del Parà. No li falten motius: De 1.186 casos d`homicidis comptats per la CPT, amb 1.580 vítimes, tan sols es compten 94 condemnes en primera instància, amb 21 acusats d`haver encarregat les morts i 73 acusats d`haver-les executat. La majoria de les morts (408) al camp brasiler són dàquesta regió, i de la resta de l`Amazònia. Foto: Una pancarta demana justícia a Nova Ipixuna, on foram assassinats recentment una parella de defensors de la selva. 'Majestat ha quedat horfe" es refereix a l'arbre de la castanya del Brasil, que té més de 30 metros de altura. (Foto: Glauco Araújo/G1)

Carta del cacic Mutua sobre Belo Monte

Aqui la traducció que he fet al catalá d' aquesta carta del cacic Mutua, un cap indígena xavante del Riu Xingú, en plena Amazônia, comparable al clàssic ecològic de la carta de 1855, del cacic Seattle, de la tribu Suquamish, al president dels Estats Units.

Plena de lirisme i de poesia, Mutua manifesta des de la sensibilitat i espiritualitat indígena la revolta i la tristesa dels pobles indígenas del Riu Xingú per l' inici de la construcció de la gran hidreléctrica de Belo Monte.

"Si maten el Xingu, tots veurem el menjar tornar-se sorra."

Carta del Cacic Indígena Mutua sobre la Hidrelèctrica de Belo Monte
Escrit pel Cacic Mutua
 
El sol em va despertar dançant per la meva cara. Al matí, va atravessar la palla de la meva cabana i jugava amb els meus ulls somnolents. El Germà Vent, missatger del Gran Esperit,  va alenar el meu nom, fent tremolar les fulles de fora. Jo sóc  Mutua, cacic de l’aldeia Xavante. En el nostre idioma, Xingú vol dir aigua bona, aigua neta. És el nom del nostre riu sagrat. Com um tintineig de la serp cascavell, el Vent anunciava perill. El cor em pesava com uma fruita de jaca madura, i la gola resseca em demanava saliva. He escoltat. El Gran Esperit de la selva està enutjat. El Xingú banya tota la selva amb l'aigua de la vida. Porta alegria i felicitat en els rostres de la mainada de l’aldéia. El Xingú ens porta l’aliment de la nostra tribu.
Però avui la nostra gent està trista. El Xingú ha estat condemnat a mort. Els cacics dels homes blancs  mataran el nostre riu. El lament del Vent diu que aviat arriba um tal de pantà per a la nostra terra.  Es diu Belo Monte. Al poble d'Altamira volen construir una represa. Tiraran un munt de terra, pitjor d’ allò que van fer allà lluny, al canal de Panamà.

El monstre del pantà de Belo Monte

La fiscalia de l`Estat del Parà, a l`Amazônia brasilera, acaba d`impugnar la llicència definitiva d`obres concedida pel medi ambient (Ibama). Aquesta és la 111a  intervenció del Ministeri Públic Federal contra aquest projecte de construcció del que seria el tercer pantà més gran del món, amb 11.233 megawats previstos, que el govern vol que estiguin apunt per l`any 2015.
Menre que el govern de Dilma no para de repetir que volen demostrar que un pantà es pot fer respectant la naturalesA I els drets de la població, els fets semblen demostrar el contrari.

Un altre líder assassinat a Rondônia

Aquest matí (divendre, 27 de maig de 2011) un pistoler ha matat amb cinc tiros el líder pagès, Adelino Ramos, el Dinho, a Vista Alegre do Abunã Porto velho - Rondônia), on havia anat a vendre verdures al mercat. Adelino, conegut com a Dinho, era un sobrevivent del  Massacre de Corumbiara, un violent episodi d'expulsió de sense terra amb 13 morts l'any 1995. Després d' aquests fets el Dinho havia estat un dels fundadors i un controvertit dirigent del Moviment Camponés de Corumbiara (MCC), d'agricultors sense terra. Dinho havia denunciat el juliol de l'any passat en una reunió oficial les amenaces que havia rebut.

L'assassí hauria estat reconegut com un pistoler que ja havia participat d'altres morts. El Dinho que vivia en un assentament de reforma agrària, hauvia estat denundiant també l'exploració ilegal de fusta a la regió. Fonts oficials de la presidenta del govern brasiler reconeixen que des de 2001 a Rondônia han estat registrats 71 assassinats per problemes agraris, dels quals un 90% segueixen en total impunitat i que això no pot continuar així.

Assassinat un matrimoni defensor de la selva

L'endemà mateix que el govern de Dilma perdés al congrés de diputats brasiler la votació del nou codi forestal, aprovant l' amnistia dels destructors de la selva, un matrimoni sindicalista, que vivia en una reserva sostenible i s'esforçava per viure respectant la selva, han estat brutalment assassinats a l'estat amazònic del Pará. L' assassinat de Zé Claudio (José Claudio Ribeiro da Silva) i la seva dona Maria do Espírito Santo da Silva va ser ahir al matí, 24 de maig de 2011, a 50 km de Nova Ipixuna, a la comunitat de Maçaranduba, no gaire lluny de la ciutat de Marabá. Anaven de moto cap ala ciutat quan un grup els va esperar en una emboscada en un pont malmés. Zé Claudio va baixar per veure el pont, quan els van disparar. A ell li van arrencar una orella, senyal que era una mort encarregada.

Urani barrat a Caetité, Bahia.

Cinc camions carregats d'urani van ser barrats aquesta setmana passada d' entrar a Caetité, localitat de l' estat de Bahia on hi ha una de les mines d' urani més importants del Brasil. L'alerta va sortir  del grup de medi ambient de la parròquia. La sospita que el material, procedent de São Paulo, contingués residus radioactius de les centrals nuclears d' Angra1 i Angra2 en poca estona va mobilitzar més de dos milers de persones de la població, que van passar cinc dies i cinc nits a la carretera impedint el pas dels camions. El mossèn de la parròquia, P. Osvaldino,  va ésser amenaçat per aquests fets.

Més desforestació a l`Amazônia

Les notícies són que torna a créixer la desforestació a l`Amazônia. Al Mato Gosso municípis com Ato Boa Vista entre agost de 2010 i abril d`enguany es van destruir 97,6 quilòmetres quadrats. Mentre que en el mateix període de l`any passat en el mateix indret s`havia desforestat tan sols 3,5 km2. Això sinifica un augment de quase 100% en un any. Nova Ubiratã també ha desforestat una àrea gran: 85,9 quilòmetres quadrats, seguit per Bom Jesus, on 79 km2 de selva já han cremat. En total almenys 53,7 km2 de selva han cremat al Mato Grosso en poc menys d`un any.

El Riu Guaporé i les comunitats quilomboles i bolivianes.

Després de força mesos he pogut tornar al Riu Guaporé. La conca del Guaporé neix al Mato Grosso i desemboca al Riu Mamoré, aquest al Madeira i després de milers de quilòmetres, finalment a l'Amazones. Estem en plena època de pluges el riu ha pujat set o vuit metres de nivell, com és normal en aquesta època. Quasi a tot arrreu les aigues han inundat els boscos de ribera dels marges, formant els "igapós", els boscos formats per arbres resistents a les inundacions de cada any. El nivell de les inundacions puja més o menys segons les pluges de cada any. La crescuda de les aigües i la pujada o baixada del nivel de les aigües del riu aquí forma part de les converses habituals, com aquell que parla del temps.

Revolta a la Hidroelèctrica de Jirau

Dimarts passat a les cinc de la tarda va començar una violenta revolta entre els treballadors de la construcció de la central hidrolèctrica de Jirau, situada a uns 120 km de Porto Velho, (Rondônia, Brasil). Uns grup  dels treballadors es va revoltar, fent-se portaveu del malestar i la insatisfacció general dels milers de contractas per a la construcció del pantà de Jirau, situat a la "Cachoeira do Caldeirão do Inferno", al Riu Madeira, un dels principals afluents de l`Amazones. Aquesta obra està comandada per l`empresa pública francesa GDF Suez, i per la brasilera Camargo i Corrèia.

Quaranta sis autobusos, utilitzats pel trasllat dels trebalhadors, van ser cremats; a més da la major part dels allotjaments e instal.lacions com menjadors, un banc i botigues que funcionaven al local. Destacaments de la policia estatal i federal van ésser enviats al local, però van resultar totalment isuficients per contenir la revolta.  Notícies sobre alguns morts no han estat confirmades, tot i que sovint s`acusa l`empresa d`amagar fets d`aquesta naturalesa, que són sempre mnimitzats pels mitjans de comunicació locals.

Continua la polèmica sobre la nova llei forestal brasilera

Rierol de São Miguel do Guaporé,
amb les marges d'arbres de protecció permanent  tallades,
com obligaria la llei del Codi Forestal

Mentre la construcció de Belo Monte já ha començat, malgrat manifestacions i recursos judicials, a tot el Brasil continua també la polèmica sobre el nou "codi forestal" del país. Després de la represa dels nous diputats i senadors del nou Parlament a Brasília, aquesta llei que ha de regular legalment la protecció dels boscos de tot el país, incluint la selva amazònica, s'ha escalfat.
La votació de la nova llei, que volien que fos el 15 de març, ja s'ha ajornat després de l'ofensiva en contra dels diputats defensors del medi ambient, convocant un seminari científic sobre l' assumpte i l'oposició a la proposta actual del codi forestal de la Ministra de Medi Ambient del govern de Dilma, Izabella Teixeira.

Manifestació a Brasília contra Belo Monte

Belo Monte: Contra les mega-hidroelèctriques a l`Amazònia!

Més de mig mlió de persones ja han firmat les peticions contra Belo Mote, que seran entregades demà al Palau de la presidència de Brasília. Aquest dimarts dia 8 de febrer centenars d`ìndígenes, riberencs, amenaçats i afectats per la construccióde de represes, líders i moviments socials de la Conca del Riu Xingú i d`altres rius amazònics estaran a Brasília per a protestar ontra el Complexe de Belo Monte i altres mega-hidroelèctriques destructives de la regió. També exigiran al govern que rediscuteixi la política energètica basilera, orint espai democràtic per la participació de la societat civil en el processos de decideixen aquestes questions.

Convido a tots els catalans a interessar-se i interessar els mitjans de comunicació sobre aquest desastre per a l`Amazònia que el govern brasler està decidit a tirar endavant.

Milionaris del Brasil



El senador de Rondônia Ivo Cassol

Amb 29.874.832,00 reals brasilers de patrimoni declarats (al voltant d'uns 13 milions d' euros) l'antic governador de Rondônia,  Ivo Cassol és un dels deu polítics més rics del nou parlament brasiler, segons la pàgina web del Congrés en Focus. Nové a la llista, Cassol està a la llista al costat de polítics denunciats per corrupció, com el famós Paulo Maluf. Entre tots deu han declarat quasi la meitat dels valors declarats pels diputats i senadors del Congrés, és a dir, menys del 2% dels elegits a l'octubre a la Cambra i el Senat. Del total de 1,6 mil milions declarats per 513 diputats i 54 senadors,  792 milions de reals (uns 162 milions d'euros) són d'aquest petit grup de multimilionaris. De mitjana, cada diputat ha declarat posseir uns 1,2 milions d'euros en cases,  negocis, finques, vehicles, objectes d'art, diners en efectiu i les inversions, entre d'altres propietats. D'on venen aquestes riqueses? En el seu cas, el  grup d' empreses de la família Cassol ha construit amb recursos dels bancs públics  diverses hidroelèctriques, que venen energia a la xarxa pública. Per cert, han rebut moltes reclamacions d'uns centenars d'indígenes que viuen més avall de les centrals, els indis de la terra indígena Rio Branco. Aquests es queixen que l'aigua del riu puja i baixa de forma irregular, matant les cries de tortugues i allunyant els peixos, i també de la destrucció d' un cementiri tradicional del poble Djabuti.

Riscos per als inversors de Belo Monte

Les institucions financeres que facin inversions podran tenir greus prejudicis financers embarcant-se en la construcció de la Hidroeléctrica de Belo Monte (Pará, amazònia brasilera), que seria la tercera hidroelèctrica més gran del món.
Aquesta és una de les conclusions de l'estudi "Mega-Projectes, Mega Riscos: Anàlisi de Riscos per a Inversors del Complexe Hidroeléctric.de Belo Monte", que diverses onegés (Amics de la Terra,  Amazònia Brasileira i Internacional Rivers) han enviat a més de vint institucions financeres relacionades amb el projecte. Actualització (27/01/2011) Avui mateix s'ha concedit llicència per començar la construcció. La fiscalia federal del Pará ha interposat un recurs a la justícia, motivant que no s'han complert les condicions prèvies exigides.

I la pluja no para

Com en altres indrets arreu del món,  les inundacions han estat trista notícia també al Brasil. I continuen.
Amics i arents m`han escrit preguntant com estava per aquí. Ara està plovent com toca a l`Amazonia per aquest temps. Però encara plovia poc fins ara, i aquest any els rius s`havien assecat com mai s`havia vist. El desgavell climàtic cada vegada és és clar.
Amb tot el respecte que mereixen aquestes desgràcies, cal callar i ajudar com es pugui. Però no podem deixar de rumiar i pensar en el que alguns qualifiquen de la major tragédia climática del Brasil.

Festa de jacaré a l`aldéia indígena Arara

Els Arara de Ji Paraná són un poble indígena del centre de Rondônia. El mes de setembre passat van recuperar la Festa del Jacaré (cocodril), que fèia cinc anys qe no celebraven. Aquest poble, malgrat ser poca gent, s`esforcen per manenir la llengua i identitat pròpia malgra les pressions que pateixen, sobretot de les esglèsies evangèliques pentecostals.

 

La poalla, una planta medicinal de la selva

La POAIA (o poalla, ipeca, ipecacauanha, la Cephaelis Ipecacuanha) és un petit arbust natiu de les selves americanes, també de l'amazònia, que ja havia estat un dels pilars de l'economia dels seringals, les explotacions cautxeres de la selva. Els "seringueiros" traballaven recollint de la selva la castanyadel Parà (els "coquitos" del Brasil) en el període de finals i començament de l`any; seguint després per la recollida de la poalla; i més tard, a l'època seca, l'extracció de la seringa, el cautxo. De la poalla se n`aprofita l'arrel, amb valor medicinal per fer infusions, que serveixen per al tractament de les amebesi altres utilitats, però també amb importants contraindicacions.

Després de tan sols haver-ne sentir-ne parlar a la gent antiga, actualment han aparegut compradors de poalla a la regió. Però algunes persones de la comunitat quilombola de Pedres Negres reclamen que els atravessadors estan pagant poc, un preu que va de 90 a 100 $Reals brasilers el quilo d'arrel neta i seca. Per altra banda, la poalla nativa en el passat va ser intensament explorada i actualment està en perill d`extinció en moltes regions.

Amazònia, continua essent devastada.

Segons informacions rebudes a la Pastoral de la Terra, continua la destrucció i la correguda per apoderar-se ilegalment de terres a l' interior de la regió amazònica. Un dels indrets més amenaçats del moment és una localitat nova anomenada Santo Antônio de Macupí, o popularment el "180", já que està situada a la carretera Transamazònica, a 180 km de la ciutat de Humaità.  A l' interior de l'estat de l' Amazones, la localitat pertany al municipi de Manicoré.

L' any 2011 ha començat amb una invasió d' un centenar de persones fortament armades, en una pista forestal anomenada del "Pito Acesso", i estan deforestant ràpidament una àrea que estava destinada a instal.lar famílies situades dintre del Parc Nacional dels Camps Amazònics de 807.570 hectares.

De Lula a Dilma

El president del Brasil els últims anys, Luiz Inacio Lula da Silva, Lula, acaba de retirar-se de president. L'actual constitució brasilera tan sol permet l'elecció de quatre anys pels governants i tan sols una reelecció per quatre anys més. Lula ja no es podia tornar a presentar. Dilma Rousef, que n'havia estat primer ministre d 'energia i després de la Presidência, i de fet ja actuava com a coordinadora ministerial, com una mena de primer ministre a les ordres de Lula. El qual va acabar presentant-la com a la seva candidata a la sucessió, i aconseguint la seva elecció presidencial. Així Dilma Rousseff s' ha tornat la primera dona de la presidència de la República Federal del Brasil. Està clar que escollir Dilma ha estat també una victória personal de Lula, que diuen que surt amb 85% d'aprovació popular.